Nou domini, a les portes Roma

El bloc de la PBF estrena nou domini, http://www.penyabarcelonista.formentera.cat, coincidint amb la certificació del passi a semifinals de la Champions que es va confirmar ahir a la nit a l’Alliance Arena de Munic, en empatar a un gol contra el Bayern, però que oficiosament es va aconseguir la setmana passada, després de derrotar els bavaresos per quatre a zero en el partit d’anada.

La final de Roma és més a prop. S’haurà de superar un gran equip, el Chelsea, que després del partidàs d’ahir contra el Liverpool, deixa clar que, com nosaltres, són un clar candidat a jugar la final. Només faltaria. A aquestes alçades, els que hi són és perquè s’ho mereixen i perquè han demostrat sobradament el seu novell futbolístic.

Ens queden un seguit de partits d’extrema importància i que determinaran l’èxit de la temporada. Perquè és evident, que l’èxit es mesurarà pel nombre de títols que guanyem, no ens enganyem, i que tot i fer un futbol exquisit, si la pilota no entra, no servirà de res. Confiam plenament en l’equip, en el cos tècnic, en els directius, en l’afició. Tots ells han demostrat saber patir, saber vèncer. I en el tram final de la temporada, això és importantíssim.

Torna la passa del virus Fifa

Sembla que el FCB torna a agafar l’estat de forma de la primera volta. Diumenge va tornar a fer un excel·lent partit, amb un molt bon resultat, per deixar els perseguidors a sis punts, a falta de deu partits per acabar el campionat.

La mala notícia foren, com ja és sabut, les lesions. Encara que el temps de recuperació serà curt i, degut a que es para una setmana la lliga, sembla ser que les repercussions seran les mínimes. Però és un avís.

Aturem la càrrega de partits. Volem una lliga de 18 equips. Ja està bé que els equips que millor futbol fan, que millor joc demostren, que més dedicació i ganes tenen, siguin els més damnificats per la immensa càrrega de partits que els jugadors porten en aquestes alçades de temporada, precisament quan és més important està al cent per cent, ja que és ara quan es comencen a decidir els títols.

El Barça doncs, es veu perjudicat justament perquè és a totes les competicions. Però això, als incapaços de la lliga i de la federació de futbol els és igual. Fins i tot, no s’han refiat de que Iniesta estàs lesionat i ha hagut de viatjar a Madrid perquè els serveis mèdics de la selecció espanyola l’explorin. Indignant la desconfiança.

La notícia dels darrers dies és que ja sabem què haurà de fer el FCB per ser a la final de la Champions de Roma. Eliminar el Bayern de Munich primer, i el guanyor del Chelsea – Liverpool, després. Amb les tornades a fora. Quasi res. Evidentment, el camí no serà fàcil, però si es vol ser campió s’ha de guanyar tothom. I això inclou Chelsea i Liverpool, dos equips en un extraordinari moment de forma, sense oblidar-nos del Bayern, un històric que sap perfectament què és jugar finals, què és patir per superar eliminatòries, i que té quatre Copes d’Europa.

La redacció d’aquest bloc confia plenament en l’equip per ser a la final de Roma.

I parlant de finals, els socis del FCB ja sabem què s’ha de fer per poder anar a la final de copa contra l’Athletic, a València, del proper 23 de maig.

+info www.fcbarcelona.cat

El FCB tindrà 18500 entrades per a la final de copa

Avui, el FC Barcelona ha actualitzat al seu web la informació referent a les entrades per a la final de copa de València del proper 13 de maig.

Us l'adjuntam.

Font: www.fcbarcelona.cat

La Reial Federació Espanyola de Futbol ha confirmat, aquesta tarda, que el FC Barcelona disposarà de 18.500 localitats per a la final de la Copa del Rei que es disputarà a València el 13 de maig.Sobre una capacitat total de Mestalla de 50.000 localitats, cada club finalista disposarà de 18.500 entrades, mentre que la resta estaran en mans de la RFEF. Aquest és el principal acord que s'ha donat a conèixer aquesta tarda, després de la primera reunió que s'ha fet a Madrid per parlar de la pròxima final de Copa entre executius dels dos finalistes (FC Barcelona i Athletic Club) i de la Federació Espanyola.

Com és habitual en les darreres temporades en eliminatòries de gran demanda, el 80% del total de les entrades disponibles per part del FC Barcelona es destinaran als socis i les penyes, i un 20% seran per als patrocinadors i els compromisos institucionals i esportius del Club.

Les entrades, de 50 a 140 euros

També s'ha sabut avui que el preu de les localitats oscil·larà entre els 50 euros de les més econòmiques i els 140 euros de les més cares. En els pròxims dies, el FC Barcelona donarà a conèixer els terminis per a la sol·licitud d'entrades per a aquest partit.

Sol·licitud d'entrades

Cal recordar que el procés serà exclusiu per als socis del club, que hauran de fer la sol·licitud mitjançant un formulari disponible, d’aquí a pocs dies, al lloc web www.fcbarcelona.cat. Com és habitual, cada soci podrà fer una única petició d’una entrada al seu nom. La sol·licitud, per a la qual serà necessària un número de targeta bancària, es podrà fer de manera independent o amb agrupacions de fins a quatre socis en un mateix formulari.

Sorteig públic

Un cop finalitzat el període d’inscripció, en cas que hi hagi més sol·licituds que entrades disponibles, es farà un sorteig davant de notari entre tots els socis inscrits. Posteriorment, el club comunicarà als socis agraciats el procés per recollir les entrades.

La PBF repeteix èxit de convocatòria

Breu crònica de la jornada passada

Anem per molt bon camí i l’equip respon als estímuls. El Barça és més viu que mai, està en forma i exhibeix un joc vistós i efectiu a la vegada. L’equip es triba en un molt bon moment de forma, tan a nivell físic com psicològic, que sap controlar el tempo del partit.

Ahir es va demostrar i es va veure que, quan ja està el partit encarrilat, cal controlar la pilota per dosificar esforços. El proper rival, el Màlaga a cas, diumenge que ve a les 19h, que cal superar per encarar el tram final de la lliga.

Calçotada 2009

Des de fa un parell de setmanes, en aquest mateix bloc teniu penjat un reportatge fotogràfic de la calçotada que la penya barcelonista de Formentera va fer el passat 1 de març a can Marroig.

En xifres, l’acte va ser un èxit (mal ens està de dir-ho naltros) però els números parlen per si sols. Devers cent cinquanta persones degustaren el tradicional menú de calçots i carn torrada, sense que hi faltàs un gotet de cafè caleta per ajudar a la digestió. Amb aquesta concurrència de socis i sòcies, la PBF consolida aquest acte dins el calendari d’esdeveniments de Formentera i deixa palesa la bona salut social que desprèn la nostra agrupació.

La diada va acabar-se devers les sis de la tarda, una vegada s’havien fet els jocs per als infants, s’hagués rifat un xandall de Barça entre els assistents i s’hagués fet una disputadíssima tirada de galls.

Des de la PBF agraïm als assistents la seua participació activa en aquesta jornada de fraternitat blaugrana tot esperant trobar-los en les properes convocatòries i celebracions.

Ridícul de la premsa “merengona”

El Barça ha passat com era de preveure i, per a sorpresa de molta gent, ho ha fet exhibint un joc brillantíssim. Ahir, amics culers, la redacció d’aquest bloc va gaudir fins a nivells insospitats. El nivell de joc del Barça, segons els analistes, és dels millors dels últims anys. “El millor Barça de la història de la Champions”, deia un eufòric comentarista esportiu de TV3.

És evident que els afeccionats culers vivim un dels millors moments de l’equip. Si el Barça ha recuperat o no la forma, això ho diran els propers resultats. I el del proper diumenge (21:00h, C+) és des d’ahir a les 23:00 el partit més important. Però deixem que siguin els jugadors, tècnics i directius els que posin seny. L’afició del Barça es mereix, després d’aquesta jornada de champions quasi perfecta, gaudir profundament del moment.

I el moment ens diu que el Liverpool és un dels equips més en forma que hi ha ara mateix a Europa i que, ens atreviríem a afirmar, és l’equip que millor resol els enfrontaments per eliminatòries. Saben patir.

El moment també ens diu que la probabilitat de que ens toqui un equip de la lliga anglesa és de quatre sobre vuit. Tots els anglesos han passat, demostrant així que la veritable lliga de les estrelles és aquella. La redacció del Bloc de la Penya Barcelonista de Formentera en massa, vol que l’equip que ens toqui a quarts sigui el Liverpool. Volem anar a Anfield.

I, finalment, el moment ens diu que la mentida que els diaris esportius de Madrid (en connivència amb la premsa barcelonina) ens volien fer creure va durar fins que un equip de debò, el Liverpool, els va posar al seu lloc. El R.Madrid és un equip de futbol, millor o pitjor, format per jugadors, que un dia guanyen i un altre perden. I que el R.Madrid perdés a Anfiled, (el dolorós correctiu és imprevisible), entra dins de les possibilitats en el món de l’esport. La premsa “esportiva” de Madrid no en tenia ni idea d'això, i es va passar de gallet.

Podríem dir que R.Madrid, no va fer el ridícul, si tenim en compte que els haurien pogut caure molts més gols.

Podem dir que el ridícul el van fer la premsa esportiva, i més en concret el diari Marca, amb el seu menyspreu a l’adversari (històric, sí), reflectit a la portada del dia del partit. “Esto es Anfield, ... ¿Y qué?”, demostra el pot respecte que els suposats periodistes esportius tenen envers un dels símbols del futbol mundial. “This is Anfild”, la frase que els jugadors veuen just abans de fonyar la gespa del mític camp de Liverpool, és el resum de la grandesa d’una institució que té una de les millors aficions del món.

Els anglesos no estan per tonteries i, evidentment, la seva premsa critica la xul·leria de la premsa madrilenya. Una premsa que els últims mesos ens arrolla dia sí dia també amb allò del "canguel·lis" que tenim perquè ells no punxen. Sí, sí, canguel·lis.

En una setmana, el president Del Nido, es volia menjar amb patates els lleons de San Mamés; i els becaris del Marca es pensaven que passarien una eliminatòria només perquè l'incult que fa les portades es va passar amb els euforitzants. Idò que vagin passant. Com diuen ells "por la boca muere el pez".

El diari Marca, i el president merengue amb les fanfarronades d’abans del partit són, en veritat, els que van fer el ridícul. En el futbol es guanya i es perd al camp, i no fent l’imbècil des de tabloides de baixa volada ni fent comentaris “carajilleros” des de les llotges dels estadis.

Naltros, a lo nostro i les coses clares: a 12 de març, el FC Barcelona és líder de la lliga, està classificat per als quarts de final de la champions i jugarà la final de copa contra l’Athletic.

Això és el Barça: guanyarà o perdrà, però estam segurs que en la “filosofia Guardiola” el respecte a l’adversari és una lliçó imprescindible per jugar en aquest equip.

Objectius immediats

El Barça va guanyar i convèncer els pessimistes que, víctimes de la pressió mediàtica dels mitjans de Madrid... i Barcelona, havien baixat del núvol en que en Guardiola mos tenia encimellats des de principis de temporada i havien pujat al globus de l’”ai ai ai” que artificialment havien inflat des de l'entorn merengue, gràcies a les deu victòries consecutives del Madrid. a més a més, des de la PBF hem decidit passar a l'acció i emularem el president sevillista, José Maria del Nido, tot desitjant efusivament que el proper dissabte (a les 22h per TV3, IB3 i Canal 9) el lleó es cruspeixi els merengues. Aupa Athletic!!!

El partit contra l’Athlètic ja és història i dimecres, contra l’Olympic Lionais, tenim una altra prova important. Un partit que s’ha de guanyar com sigui per accedir als quarts de final de la Champions. Important partit i més important passar. Igual que a Mallorca, igual que contra l’Athlètic, no es poc fallar.

I després ja vindran l’Almeria i el Màlaga que tancaran un mes de març que ha esdevingut vital pels interessos blaugranes a la lliga, a la champions i a la copa. Uns partits en que l’equip, tot i la baixa del capità Puyol, tampoc pot fallar.

Pel que fa als preparatius de la Penya Barcelonista de Formentera, per poder assistir a la final de València contra l’Athlètic, seguim a l’espera de les informacions que ens pugui fer arribar el club a través dels seus canals habituals. Tan bon punt se sàpiga, la PBF ho comunicarà als seus socis.

Per ambientar la final de valència, adjuntem un link on trobareu una breu repassada als enfrontaments amb l’Athlètic en finals coperes. Clica aquí.

Primera final de l'era Guardiola.

Ja és oficial. El Barça jugarà la primera final de l’era Guardiola. Com era d’esperar i amb més dificultats de les previstes inicialment, el FC Barcelona va aconseguir un resultat positiu, anit passada a Son Moix, empatant a un gol contra el Mallorca.

Tot i el joc ensopit, no va faltar emoció i el nerviosisme es va apoderar de la redacció d’aquest bloc, tement el pitjor. Com a bons culers, ens va entrar aquell “ai ai ai” tan propi de la culerada i que Pinto primer i Messi després van esvair i van donar al Barça el primer premi de la temporada: ésser en una final de copa, que es promet interessant. Es repetirà un clàssic enfrontament de copa contra l’Athletic que va derrotar un Sevilla que va morir, per boca del seu president, abans de sortir a la Catedral.

El més positiu del partit, la lectura positiva que en feim, és que el patiment i el sacrifici han tengut el seu premi. El premi ja el tenim tots. Ja tenim la primera final. El Barça segueix tenint opcions a tot i això, a principis de març, ben pocs ho poden dir. Ahir, el Barça va jugar el seu 39è partit de la temporada (24 de lliga, 7 de Champions i 8 de copa), si fa no fa els mateixos que hauran jugat en tota la temporada equips de primera com el Getafe, el Recreativo, el Màlaga o el Numància, que foren eliminats en la primera eliminatòria de copa que disputaren.

Evidentment, el FC Barcelona té una plantilla prou àmplia com per fer front a això. Sí. Però precisament per això, el Barça de la copa (que no ha perdut ni un sol partit) ha presentat poques alineacions de cara a l’espectacle, i ha pensat més en el global de la temporada, superant les eliminatòries empatant o guanyant per la mínima (ahir a Mallorca, contra l’Espanyol a casa i a Montjuïc, davant l’Atlético a casa, a Benidorm). Tan sols la victòria per u a tres al Manzanares va donar una mica d’espectacle. La resta, superant els adversaris, amb discreció, patiment i dosificació.

La raó l’hem de donar a Guardiola. L’equip és on tots volíem que fos: en una final de copa, després d’onze anys!.

En uns dies es començarà a publicar en aquest bloc la manera en que els socis i simpatitzants hem de procedir per poder anar a viure la primera final de l’era Guardiola a Mestalla, de la mateixa manera que el 5 d’abril de 1990 es va assistir massivament a seguir en viu i en directe com el Barça de la primera temporada de Ronald Koeman guanyava per 2-0 al R.Madrid, amb gols d’Amor i Julio Salinas. Aquell dia hi érem. Enguany, també hi volem ser. Mobilitzem-nos per seguir una final que promet ser emocionant i vibrant contra un rival al que, després de la victòria d’ahir, respectam. De fet, l’última copa que va guanyar l’equip basc fou precisament contra el Barça, en el Bernabéu. Un partit que va acabar amb una gran tangana entre els jugadors de l’Athletic, entrenats llavors per Clemente, i els jugadors del Barça, entrenats per Cesar Luís Menotti, amb Maradona al front.

Sense justificar res del que va passar (la redacció d’aquest bloc rondava els nou anys, i el record televisiu és una nebulosa en la que hi apareix intermitentment en Casimiro), cal posar en antecedents els nostres lectors: en els últims enfrontaments contra l’Athletic, d’aquella temporada i l’anterior, caigueren greument lesionats Maradona i Schuster. Tots dos per dures entrades propiciades per Andoni Goikoetxea. Vint-i-cinc anys després, res d’allò ja no es recorda. Endika, gran amant de Formentera, va donar la victòria als bascos que eren, aleshores els clars dominadors. Aquell any guanyarien la seva segona lliga consecutiva, i eren anomenats el Rei de Copes.

Si més no, el que volem per a aquell dia és espectacle. Del bo. Amb futbol de nivell. Tan per uns com per als altres. I, esclar, que guanyi el Barça. Només faltaria.

Mos veim a Mestalla.

Aupa Athletic i Visca el Barça.

Torna la tradicional calçotada de la PBF

Torna la Champions

Tot i que amb el titular es pugui intuir el contrari, no ens enganyarem, no amagarem el cap sota l’ala: la jornada d’aquest cap de setmana passat ha estat realment negativa i només el recorregut de l’equip aquesta temporada, ens manté intactes les il·lusions despertades per l’equip de Pep Guardiola. El Barça d’aquestes dues últimes jornades ha estat decepcionant en quant als resultats. Al joc, les ganes, i el llarg etcètera ens hem d’aferrar per tornar a adreçar un camí que darrerament se’ns torçat una mica.

És cert que l’expulsió injusta de dissabte i el penós arbitratge jugaren en contra. Sí, cert. Però també és cert que la resta de la temporada aquests esculls eren superats i l’objectiu de la victòria s’aconseguia. Amb esforç i sacrifici. Lluitant fins al final del partit, com a Montjuïc, com al Sardinero, com a tants i tants camps en que les ganes de guanyar ho podien tot.

Sense temps per pensar, ni per lamentar-se, ni per llepar-se les farides, el Barça juga dimarts l’anada dels vuitens de final de la Champions. Torna Europa i ha de tornar, obligatòriament, el Barça que tots volem. És de vital importància guanyar a Lió i demostra-nos a naltros mateixos que aquestes últimes jornades el que ha passat ha estat un accident. Com a Sòria. Com a casa contra el Ràcing i Getafe.

Amb el partit de dimarts tornem a un altre cicle de partits entre setmana. Partits decisius en els que els rivals ens ho posaran difícil però en els que no podem fallar, n’estam convençuts.

Ricardo atura la ratxa

Ja ens perdonaran els nostres habituals lectors pel titular "futbolero" d'aquesta jornada, però a la redacció d'aquest bloc hi va haver unanimitat mentre seguíem el partit per la ràdio, de la mà de la brillant crònica del Mestre Puyal: perdre els punts així, neguiteja (més que traquilitza) els nostres adversaris. L'actitud va ser la de sempre. Va fallar que la pilota entrés una altra vegada. Perquè al cap i a la fi, allò que tan repeteix l'entrenador blaugrana, Pep Guardiola, de respecte al contrari i de no menystenir-lo, és allò que es va veure al camp del Betis. El porter bètic va estar soberbi i va saber-ho aturar gairebé tot, i va ser el determinant perquè després de deu victòries seguides, finalment el Barça acabés cedint dos punts al Ruiz de Lopera.

La crònica

Guardiola segueix gestionant el temps i el coixí de punts tot pensant en les properes quatre setmanes en que el FCB haurà de disputar fins a set partits: quatre de lliga, dos de la lliga de campions i un de copa. Aquesta gestió del temps comporta el risc de no alinear l’equip més potent i resguardar els jugadors més determinants. Perquè es trenqués la ratxa de deu victòries seguides a la lliga (i de nou victòries consecutives en camp contrari) s’han hagut de donar les baixes a la defensa de Carles Puyol i de Rafa Màrquez; a més de que Guardiola decidís que Messi i Henry comencessin el partit a la banqueta.

Tot i això l’actitud de l’equip va ser la de sempre. Una actitud que li va permetre remuntar els dos gols que havia encaixat i que només la gran actuació del porter bètic, Ricardo, va impedir que el FCB sumés els tres punts.

Pep Guardiola té cinc dies per preparar el derbi contra l’Espanyol, un equip que tot i presentar símptomes de recuperació fa mesos que no guanya, però que com es va comprovar en l’enfrontament de copa, contra el FCB adopten una especial motivació que caldrà contrarestar amb més motivació.

Calçotada 2009

Dijous passat la junta de la PBF es va reunir al local habitual de reunions en que es va començar a preparar la tradicional calçotada que uns anys ençà portem organitzant. La data definitiva està per confirmar. S’espera que per a aquesta setmana es pugui fer l’anunci oficial amb els actes previstos a que, evidentment hi és convidada tota la massa blaugrana de la nostra illa i de més enllà que vulgui gaudir d’una jornada gastronòmica, lúdica i barcelonista que ha estat un autèntic èxit en els últims anys.

Es posen a la venda les entrades per al partit Olympique - Barça

Publicam el comunicat enviat pel FCBarcelona, als socis al respecte al procediment per adquirir les entrades per al partit d'anada de la Champions contra l'Olympique de Lió.

Des del divendres 30 de gener, a partir de les 10h del matí, fins a les 19 h del vespre del dimarts 3 de febrer, estarà obert el procés de compra de les entrades per al partit d’anada de vuitens de final de la Lliga de Campions que enfrontarà l’Olympique de Lió i el FC Barcelona, el proper 24 de febrer a les 20.45 hores a França.
Petició d’entrades
El procés és exclusiu per als socis del club, i caldrà fer-ho a través d’un formulari disponible a la secció d’entrades al lloc web www.fcbarcelona.cat. Cada soci pot fer una única petició d’una entrada, però en un mateix formulari hi ha la possibilitat d’inscriure fins a 4 peticions de socis, en el cas que vulguin viatjar junts. El preu de l’entrada és de 60 euros.
Per demanar la teva entrada fes clic aquí.
De les entrades que ha cedit l’Olympique de Lió al Club per al partit a l’Stade Gerland, un total de 1.344 entrades es posen a disposició dels socis.
Sorteig públic si la demanda supera les entrades disponibles
Totes les sol·licituds es tractaran després del final del termini establert. En cas que hi hagi més sol·licituds que entrades disponibles, el dia 4 de febrer se sortejaran davant de notari entre els socis inscrits. Entre el dimecres 4 i el dijous 5, el club comunicarà als socis agraciats el procés per a la recollida de les entrades, que s’haurà de fer els dies 9, 10 i 11 de febrer.
S’informa que la inscripció es considera una intenció en ferm de compra de l’entrada.
En el moment de fer la inscripció, es demanarà introduir les dades d’una targeta bancària. En cas que s’accepti la petició d’entrada, bé amb assignació directa o bé al ser agraciat en el sorteig, es carregarà de forma automàtica i immediata l’import de la entrada i es formalitzarà la compra. En el cas de peticions conjuntes, només cal donar les dades d’una targeta bancària, a la qual es carregarà l’import total de les entrades demanades. En cas que no es pugui efectuar el cobrament, es perdrà el dret adquirit de compra.
Cal recordar que el club facilita a socis i públic que vulgui viatjar a Lió (França), un desplaçament d’anada i tornada el mateix dia del partit a un preu de 260€ més taxes (30€) amb el RACC. Preu i Viatge garantit amb un mínim de 170 persones.
Viatge a Lió
El Club vol facilitar al màxim l’organització del teu desplaçament a Lió. Amb el vol d’un dia del RACC, gaudeix del partit, gaudeix del viatge i deixa’t portar. Vine a animar al Barça i viu un gran dia amb la resta de socis i afeccionats, en un clima de barcelonisme i d’ànims cap als nostres jugadors.
RACC Agència de Viatges t’estalvia totes les preocupacions a l’hora de planificar el teu desplaçament. Et garantim:
- El vol: seguretat d’arribada a destí i retorn a Barcelona - Els trasllats: facilitat de trasllats en tota l’etapa del viatge (aeroport – ciutat – estadi - aeroport) - L’assistència: guia acompanyant durant el recorregut - El millor preu: per només 290 € tot inclòs (excepte entrada)
Compra el teu viatge a qualsevol agència de RACC Viatges i preocupa’t únicament d’animar el teu equip. Per veure el programa de viatge fes clic aquí.

Tots guanyam

El Barça segueix sumant i augmentant la distància amb els seus perseguidors, un aspecte vital per poder encarar les properes setmanes en que l’equip haurà de disputar una mitjana de dos partits setmanals. Fins ara, Pep Guardiola controla i gestiona a la perfecció els temps i els descansos dels jugadors i això és importantíssim per evitar les lesions musculars i de rebot, per implicar la totalitat del planter en el projecte conjunt de guanyar títols.

És admirable i plenament satisfactori veure com els jugadors teòricament suplents surten a per totes quan l’entrenador els dóna la seva oportunitat, ja sigui en la copa contra l’Espanyol o l’At. De Madrid, ja sigui en els minuts finals d’un partit de lliga que es guanya 4 a 1. Pinto, és qui millor encarna aquesta reflexió. I és que, una vegada més, l’entrenador del Barça ens ofereix una altra lliçó de com s’ha de portar un vestidor d’un club gran, de com implicant-hi el major nombre d’individualitats, és el conjunt qui en surt reforçat. I és evident que quan les coses es fan bé ningú vol sortir d’aquest un conjunt, tothom en vol formar part, tots hi volen aportar el seu granet d’arena. Tots volen guanyar amb el Barça.

Molts anys i bons, Pep.

Gran festa la d’ahir al Camp Nou. Els jugadors varen triar una molt bona manera de celebrar el 38è aniversari de l’entrenador blaugrana i van assolir els cinquanta punts a la classificació marcant-li cinc gols al Depor, un equip que venia de perdre tres partits seguits contra el Sevilla (un de lliga i dos de copa), però que estava en un bon moment de forma i fa dues jornades havia arribat al sisè lloc de la classificació per davant de Vil-Real.

Els jugadors van sortir concentrats i sabent el què havien de fer, el que en Pep els havia dit que havien de fer. Guardiola és, a hores d’ara, el gran responsable d’aquesta evolució, que sis mesos enrere ningú hauria nio imaginat. Guardiola ha recuperat Henry per al futbol i per al Barça; ha pujat al primer equip a Sergi Busquets, un descarat centrecampista amb fusta de líder; ha ordenat l’equip i l’ha disciplinat, sorprenentment donant-los més llibertat. Ha eliminat les concentracions: en els partits del Camp Nou, els jugadors dinen junts a l’Estadi i llavò se’n van a casa fins a l’hora del partit; en els partits de lliga a fora camp, la majoria de vegades l’equip viatja el mateix dia del partit. En Pep li diu conciliació familiar, perquè això és el que ha creat, una gran família, en que els professionals són protagonistes pel seu nivell d’implicació i pel seu esforç. I si hi ha feina, estudi del rival i esforç, al final els bons jugadors responen.

Des de la PBF, ens felicitam d’aquesta primera volta del FCB, gaudim setmana a setmana amb el seu jos, tenim ganes que arribi el dia del partit, però des de l’humilitat d’aquest bloc, llençam el missatge que en Pep repeteix cada dia, després de cada partit i després de cada victòria: sense títols, no es fa història.

Molts anys i bons, Pep.

Compte amb els turmells

A aquestes alçades de la temporada, un cop encarrilades les tres competicions i en les que el FCB es postula en totes tres com a clar aspirant a títols, ja es tenen prou arguments sobre la taula per concloure que la majoria d’equips intentaran fer servir qualsevol arma per tal d’aturar el Barça i les seves figures.

Ahir, contra l’At de Madrid, tot just entrar Messi, vàrem poder observar quina era la consigna: els turmells de Messi. En l’entrenament d’avui, tot i que només va estar vint minuts en el terreny de joc, l’astre argentí ha fet sessió de recuperació juntament amb Iniesta (un altre dels damnificats per l’agressivitat matalassera), absentant-se de l’entrenament en grup que ha fet l’equip de Guardiola per començar a preparar el partit de dissabte contra el Depor, que es jugarà a partir de les vuit del vespre al Camp Nou.

Han estat pocs els equips que no han renunciat a jugar a futbol en els enfrontaments contra els culers. La majoria s’ha oblidat de la pilota i ha posat els turmells Messi, Iniesta, Eto’o, etc, en el seu punt de mira. Sense anar més lluny, el R.Madrid va venir a Barcelona, a més de a tancar-se darrera i esperar les oportunitats al contra-atac, a repartir llenya.

Aquest serà doncs, un dels factors a que s’haurà de fer front en aquesta segona part de la temporada: evitar que els destralers de torn no ens lesionin les nostres estrelles.

Del partit d’ahir volem destacar l’enorme partit, una vegada més, de Dani Alves i hem de lamentar els dubtes que ens creen Bojan i Hleb, que van tenir moments molt positius, però que en general van tenir un partit més aviat gris. Si fa no fa com la resta de l’equip. Sens dubte, el resultat, el millor.

Des de la PBF, des de Formentera, celebrem efusivament el passi a quart de final i esperem a ganes l’enfrontament a la propera ronda contra l’Espanyol.

Victòria de més de tres punts

Importantíssima victòria del Barça contra l’Osasuna. La tretzena fora de casa, aquesta temporada. Important, perquè en els últims tres anys no s’havia aconseguit un resultat positiu a Iruña. Important perquè s’ha remuntat un dos a ú a deu minuts del final i amb unes condicions meteorològiques i ambientals realment adverses, demostrant esforç i feina fins a l’últim minut; els jugadors es mereixen una gran ovació, que des de la PBF els volem traslladar a través d’aquest bloc. I important també, perquè es dóna l'enèssim cop d’efecte psicològic als rivals directes, perquè jornada a jornada s’augmenta la distància fins als dotze punts, amb els immediats perseguidors, R. Madrid i Sevilla.

Guardiola ha reconegut un punt de sort en la victòria a El Sádar, referint-se al que s'ha vist i esdevingut la segona part, on el cuer ha posat contra les cordes el líder, que s’ha valgut de la qualitat individual dels jugadors, amb un Messi de nou extraordinari essent ell qui ha fet decantar la balança al nostre favor. No cal abaixar la guàrdia en els partits contra els rivals teòricament inferiors. S’ha comprovat que aquests equips han donat més guerra que no els rivals directes, als quals podríem dir que s’ha guanyat amb certa autoritat. Els exemples són clars: Osasuna, Mallorca i Getafe han estat els teòrics dèbils, que ens han pogut guanyar. El Getafe ens va empatar a casa; el partit contra el Mallorca es resol gràcies a un gol en posició incorrecta; i l'Osasuna ens guanyava a deu minuts del final. Mentrstant, en els partits contra els grans hem demostrat un gran domini tàctic acompanyat d'un altíssim grau de concentració que ens han donat victòries clares, tot i que reconeixem que els marcadors han estat generosos, sobretot contra València i At. de Madrid.

Per acabar la primera volta, la propera jornada ens depararà un interessantíssim enfrontament contra el Deportivo, un equip que, tot i la recent ensopegada contra el Sevilla, està demostrant un molt bon moment de forma cosa que ens fa definir el partit, com a enfrontament directe, amb la prèvia del partit de Copa de dimecres, contra l’At. de Madrid.

No tenim paraules

Des de la PBF ens congratulem de tenir a Messi entre les nostres estrelles, el poder decisiu del qual es va poder comprovar ahir al Manzanares. Leo Messi va arrossegar un excel·lent Barça cap a la victòria al camp de l'At de Madrid. Un excel·lent Barça - volem remarcar - que ens té meravellats amb referents nostrats com Sergio Busquets - descarat i espavil·lat, tot i la seva curta edat -, Andrés Iniesta - feliçment recuperat de la seva lesió - i, com no, l'indiscutible Dani Alves - excel·lent parella de ball, ahir, amb Leo Messi -.

A més a més, la treballadíssima victòria de dissabte contra el Mallorca al Camp Nou demostra que aquests jugadors, quan cal, es posen la granota de fer feina, i tenen estratègia i tàctica prou estudiades per fer front al futbol destructiu que els últims rivals que ens han visitat han posat en pràctica i que només el Getafe de Víctor en va treure un resultat positiu.

La victòria d'ahir a la Copa serà la que més tinta faci corre, per allò del hat-trick de Messi, però en importància consideram capdalt haver demostrat, una vegada més, que qui ens vulgui guanyar haurà de suar.

En el següent enllaç, podreu veure un resum fet per BarçaTV del partit d'ahir, que no es va poder veure en obert (una llàstima, per cert, que l'espectacle no l'hagués pogut veure més gent).

http://www.youtube.com/watch?v=GwZfwPYH7bM