Avui fa setze anys

Avui fa setze anys d'aquell 20 de maig de 1992 i de la gloriosa victòria a Wembley en la final de la Champions contra la Sampdoria de Gènova. Va ser en el minut 111 de partit quan Ronald Koeman va batre el porter Pabliuca per la seva dreta, en un llençament de falta indirecte des de la frontal de l'àrea. Si clicau aquí, podreu veure el gol amb la narració que feia Joaquim Maria Puyal del gloriós gol.

Aquella primera copa d'Europa era el quart títol de l'era Cruyff com a entrenador, després de guanyar la lliga la temporada anterior (90/91), la Copa la temporada 89/90 i la Recopa la temporada 88/89. En haver tornat de Wembley, el Barça encaminaria un final de temporada brillant que culminaria guanyant la lliga en la última jornada gràcies al cop de mà (el primer d'ells) del CD Tenerife, entrenat aleshores per Jorge Valdano.

Aquell dia l'alineació del FC Barcelona va ser Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Laudrup, Guardiola, Eusebio, Stoichkov i Julio Salinas. Goikoetxea va substituir Salinas; i Alexanko va substituir Guardiola just després del gol de Koeman.

Aquell partit serà recordat també per la famosa frase que Johan Cruyff va dir als seus jugadors minuts abans de que sortissin al camp: "Sortiu i gaudiu-ne".

Gràcies Frank

Dissabte que ve a les 22h en Frank Rijkaard dirigirà el seu darrer partit amb el Barça. No se'n va per la porta de darrera, com ha passat amb altres mites del barcelonisme, però la seva sortida del club no ha estat tot l'elegant que hauria d'haver estat. Serà potser per mor de les circumstàncies degudes a que en poc més de tres setmanes els culers anam de desgràcia en desgràcia (Manchester i la resta) i la directiva, per donar-nos un baló d'oxigen, hagués cregut que fent públic el nom del proper entrenador, naltros, els afeccionats, mos donaríem per satisfets. Tan de bo, però no.

Tot un senyor, que mai no va perdre els nervis davant les constants provocacions del munt de bocamolls que circulen pel món del futbol professional, perquè a més de representar-se a ell mateix, en Rijkaard va estar en tot moment a l'alçada, al nivell professional i personal que es demana a algú que és entrenador del FCB.

D'entre les pàgines i pàgines de literatura lloant la figura del nostre entrenador, recomanam la lectura de l'opinió del bloc L'illa dels déus morts, una clara visió que des de la Penya Barcelonista de Formentera compartim al cent per cent.

"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels".

L'inici de Tot

Avui fa dinou anys que el Barça de la primera temporada de Johan Cruyff com a entrenador, guanyava la tercera Recopa d'Europa per al club. La final la va jugar contra la Sampdoria de Genova, en la que hi jugava l'exjugador del FCB Víctor Muñoz. Començava així una brillant època que faria que el Barça conquistàs, almenys, un títol important per temporada entre la 88/89 i la 93/94: Recopa (88/89), Copa del rei (89/90), lliga (90/91), lliga i Copa d'Europa (91/92), lliga (92/93) i lliga (93/94).

Aquell dia, el Barça va jugar amb Zubizarreta, Aloisio, Alexanko, Urbano, Milla (Soler), Amor, Eusebio, Robert, Lineker, Julio Salinas i Begiristain (López Rekarte).

En aquest link teniu un vídeo resum del partit.