Torna la passa del virus Fifa

Sembla que el FCB torna a agafar l’estat de forma de la primera volta. Diumenge va tornar a fer un excel·lent partit, amb un molt bon resultat, per deixar els perseguidors a sis punts, a falta de deu partits per acabar el campionat.

La mala notícia foren, com ja és sabut, les lesions. Encara que el temps de recuperació serà curt i, degut a que es para una setmana la lliga, sembla ser que les repercussions seran les mínimes. Però és un avís.

Aturem la càrrega de partits. Volem una lliga de 18 equips. Ja està bé que els equips que millor futbol fan, que millor joc demostren, que més dedicació i ganes tenen, siguin els més damnificats per la immensa càrrega de partits que els jugadors porten en aquestes alçades de temporada, precisament quan és més important està al cent per cent, ja que és ara quan es comencen a decidir els títols.

El Barça doncs, es veu perjudicat justament perquè és a totes les competicions. Però això, als incapaços de la lliga i de la federació de futbol els és igual. Fins i tot, no s’han refiat de que Iniesta estàs lesionat i ha hagut de viatjar a Madrid perquè els serveis mèdics de la selecció espanyola l’explorin. Indignant la desconfiança.

La notícia dels darrers dies és que ja sabem què haurà de fer el FCB per ser a la final de la Champions de Roma. Eliminar el Bayern de Munich primer, i el guanyor del Chelsea – Liverpool, després. Amb les tornades a fora. Quasi res. Evidentment, el camí no serà fàcil, però si es vol ser campió s’ha de guanyar tothom. I això inclou Chelsea i Liverpool, dos equips en un extraordinari moment de forma, sense oblidar-nos del Bayern, un històric que sap perfectament què és jugar finals, què és patir per superar eliminatòries, i que té quatre Copes d’Europa.

La redacció d’aquest bloc confia plenament en l’equip per ser a la final de Roma.

I parlant de finals, els socis del FCB ja sabem què s’ha de fer per poder anar a la final de copa contra l’Athletic, a València, del proper 23 de maig.

+info www.fcbarcelona.cat

El FCB tindrà 18500 entrades per a la final de copa

Avui, el FC Barcelona ha actualitzat al seu web la informació referent a les entrades per a la final de copa de València del proper 13 de maig.

Us l'adjuntam.

Font: www.fcbarcelona.cat

La Reial Federació Espanyola de Futbol ha confirmat, aquesta tarda, que el FC Barcelona disposarà de 18.500 localitats per a la final de la Copa del Rei que es disputarà a València el 13 de maig.Sobre una capacitat total de Mestalla de 50.000 localitats, cada club finalista disposarà de 18.500 entrades, mentre que la resta estaran en mans de la RFEF. Aquest és el principal acord que s'ha donat a conèixer aquesta tarda, després de la primera reunió que s'ha fet a Madrid per parlar de la pròxima final de Copa entre executius dels dos finalistes (FC Barcelona i Athletic Club) i de la Federació Espanyola.

Com és habitual en les darreres temporades en eliminatòries de gran demanda, el 80% del total de les entrades disponibles per part del FC Barcelona es destinaran als socis i les penyes, i un 20% seran per als patrocinadors i els compromisos institucionals i esportius del Club.

Les entrades, de 50 a 140 euros

També s'ha sabut avui que el preu de les localitats oscil·larà entre els 50 euros de les més econòmiques i els 140 euros de les més cares. En els pròxims dies, el FC Barcelona donarà a conèixer els terminis per a la sol·licitud d'entrades per a aquest partit.

Sol·licitud d'entrades

Cal recordar que el procés serà exclusiu per als socis del club, que hauran de fer la sol·licitud mitjançant un formulari disponible, d’aquí a pocs dies, al lloc web www.fcbarcelona.cat. Com és habitual, cada soci podrà fer una única petició d’una entrada al seu nom. La sol·licitud, per a la qual serà necessària un número de targeta bancària, es podrà fer de manera independent o amb agrupacions de fins a quatre socis en un mateix formulari.

Sorteig públic

Un cop finalitzat el període d’inscripció, en cas que hi hagi més sol·licituds que entrades disponibles, es farà un sorteig davant de notari entre tots els socis inscrits. Posteriorment, el club comunicarà als socis agraciats el procés per recollir les entrades.

La PBF repeteix èxit de convocatòria

Breu crònica de la jornada passada

Anem per molt bon camí i l’equip respon als estímuls. El Barça és més viu que mai, està en forma i exhibeix un joc vistós i efectiu a la vegada. L’equip es triba en un molt bon moment de forma, tan a nivell físic com psicològic, que sap controlar el tempo del partit.

Ahir es va demostrar i es va veure que, quan ja està el partit encarrilat, cal controlar la pilota per dosificar esforços. El proper rival, el Màlaga a cas, diumenge que ve a les 19h, que cal superar per encarar el tram final de la lliga.

Calçotada 2009

Des de fa un parell de setmanes, en aquest mateix bloc teniu penjat un reportatge fotogràfic de la calçotada que la penya barcelonista de Formentera va fer el passat 1 de març a can Marroig.

En xifres, l’acte va ser un èxit (mal ens està de dir-ho naltros) però els números parlen per si sols. Devers cent cinquanta persones degustaren el tradicional menú de calçots i carn torrada, sense que hi faltàs un gotet de cafè caleta per ajudar a la digestió. Amb aquesta concurrència de socis i sòcies, la PBF consolida aquest acte dins el calendari d’esdeveniments de Formentera i deixa palesa la bona salut social que desprèn la nostra agrupació.

La diada va acabar-se devers les sis de la tarda, una vegada s’havien fet els jocs per als infants, s’hagués rifat un xandall de Barça entre els assistents i s’hagués fet una disputadíssima tirada de galls.

Des de la PBF agraïm als assistents la seua participació activa en aquesta jornada de fraternitat blaugrana tot esperant trobar-los en les properes convocatòries i celebracions.

Ridícul de la premsa “merengona”

El Barça ha passat com era de preveure i, per a sorpresa de molta gent, ho ha fet exhibint un joc brillantíssim. Ahir, amics culers, la redacció d’aquest bloc va gaudir fins a nivells insospitats. El nivell de joc del Barça, segons els analistes, és dels millors dels últims anys. “El millor Barça de la història de la Champions”, deia un eufòric comentarista esportiu de TV3.

És evident que els afeccionats culers vivim un dels millors moments de l’equip. Si el Barça ha recuperat o no la forma, això ho diran els propers resultats. I el del proper diumenge (21:00h, C+) és des d’ahir a les 23:00 el partit més important. Però deixem que siguin els jugadors, tècnics i directius els que posin seny. L’afició del Barça es mereix, després d’aquesta jornada de champions quasi perfecta, gaudir profundament del moment.

I el moment ens diu que el Liverpool és un dels equips més en forma que hi ha ara mateix a Europa i que, ens atreviríem a afirmar, és l’equip que millor resol els enfrontaments per eliminatòries. Saben patir.

El moment també ens diu que la probabilitat de que ens toqui un equip de la lliga anglesa és de quatre sobre vuit. Tots els anglesos han passat, demostrant així que la veritable lliga de les estrelles és aquella. La redacció del Bloc de la Penya Barcelonista de Formentera en massa, vol que l’equip que ens toqui a quarts sigui el Liverpool. Volem anar a Anfield.

I, finalment, el moment ens diu que la mentida que els diaris esportius de Madrid (en connivència amb la premsa barcelonina) ens volien fer creure va durar fins que un equip de debò, el Liverpool, els va posar al seu lloc. El R.Madrid és un equip de futbol, millor o pitjor, format per jugadors, que un dia guanyen i un altre perden. I que el R.Madrid perdés a Anfiled, (el dolorós correctiu és imprevisible), entra dins de les possibilitats en el món de l’esport. La premsa “esportiva” de Madrid no en tenia ni idea d'això, i es va passar de gallet.

Podríem dir que R.Madrid, no va fer el ridícul, si tenim en compte que els haurien pogut caure molts més gols.

Podem dir que el ridícul el van fer la premsa esportiva, i més en concret el diari Marca, amb el seu menyspreu a l’adversari (històric, sí), reflectit a la portada del dia del partit. “Esto es Anfield, ... ¿Y qué?”, demostra el pot respecte que els suposats periodistes esportius tenen envers un dels símbols del futbol mundial. “This is Anfild”, la frase que els jugadors veuen just abans de fonyar la gespa del mític camp de Liverpool, és el resum de la grandesa d’una institució que té una de les millors aficions del món.

Els anglesos no estan per tonteries i, evidentment, la seva premsa critica la xul·leria de la premsa madrilenya. Una premsa que els últims mesos ens arrolla dia sí dia també amb allò del "canguel·lis" que tenim perquè ells no punxen. Sí, sí, canguel·lis.

En una setmana, el president Del Nido, es volia menjar amb patates els lleons de San Mamés; i els becaris del Marca es pensaven que passarien una eliminatòria només perquè l'incult que fa les portades es va passar amb els euforitzants. Idò que vagin passant. Com diuen ells "por la boca muere el pez".

El diari Marca, i el president merengue amb les fanfarronades d’abans del partit són, en veritat, els que van fer el ridícul. En el futbol es guanya i es perd al camp, i no fent l’imbècil des de tabloides de baixa volada ni fent comentaris “carajilleros” des de les llotges dels estadis.

Naltros, a lo nostro i les coses clares: a 12 de març, el FC Barcelona és líder de la lliga, està classificat per als quarts de final de la champions i jugarà la final de copa contra l’Athletic.

Això és el Barça: guanyarà o perdrà, però estam segurs que en la “filosofia Guardiola” el respecte a l’adversari és una lliçó imprescindible per jugar en aquest equip.

Objectius immediats

El Barça va guanyar i convèncer els pessimistes que, víctimes de la pressió mediàtica dels mitjans de Madrid... i Barcelona, havien baixat del núvol en que en Guardiola mos tenia encimellats des de principis de temporada i havien pujat al globus de l’”ai ai ai” que artificialment havien inflat des de l'entorn merengue, gràcies a les deu victòries consecutives del Madrid. a més a més, des de la PBF hem decidit passar a l'acció i emularem el president sevillista, José Maria del Nido, tot desitjant efusivament que el proper dissabte (a les 22h per TV3, IB3 i Canal 9) el lleó es cruspeixi els merengues. Aupa Athletic!!!

El partit contra l’Athlètic ja és història i dimecres, contra l’Olympic Lionais, tenim una altra prova important. Un partit que s’ha de guanyar com sigui per accedir als quarts de final de la Champions. Important partit i més important passar. Igual que a Mallorca, igual que contra l’Athlètic, no es poc fallar.

I després ja vindran l’Almeria i el Màlaga que tancaran un mes de març que ha esdevingut vital pels interessos blaugranes a la lliga, a la champions i a la copa. Uns partits en que l’equip, tot i la baixa del capità Puyol, tampoc pot fallar.

Pel que fa als preparatius de la Penya Barcelonista de Formentera, per poder assistir a la final de València contra l’Athlètic, seguim a l’espera de les informacions que ens pugui fer arribar el club a través dels seus canals habituals. Tan bon punt se sàpiga, la PBF ho comunicarà als seus socis.

Per ambientar la final de valència, adjuntem un link on trobareu una breu repassada als enfrontaments amb l’Athlètic en finals coperes. Clica aquí.

Primera final de l'era Guardiola.

Ja és oficial. El Barça jugarà la primera final de l’era Guardiola. Com era d’esperar i amb més dificultats de les previstes inicialment, el FC Barcelona va aconseguir un resultat positiu, anit passada a Son Moix, empatant a un gol contra el Mallorca.

Tot i el joc ensopit, no va faltar emoció i el nerviosisme es va apoderar de la redacció d’aquest bloc, tement el pitjor. Com a bons culers, ens va entrar aquell “ai ai ai” tan propi de la culerada i que Pinto primer i Messi després van esvair i van donar al Barça el primer premi de la temporada: ésser en una final de copa, que es promet interessant. Es repetirà un clàssic enfrontament de copa contra l’Athletic que va derrotar un Sevilla que va morir, per boca del seu president, abans de sortir a la Catedral.

El més positiu del partit, la lectura positiva que en feim, és que el patiment i el sacrifici han tengut el seu premi. El premi ja el tenim tots. Ja tenim la primera final. El Barça segueix tenint opcions a tot i això, a principis de març, ben pocs ho poden dir. Ahir, el Barça va jugar el seu 39è partit de la temporada (24 de lliga, 7 de Champions i 8 de copa), si fa no fa els mateixos que hauran jugat en tota la temporada equips de primera com el Getafe, el Recreativo, el Màlaga o el Numància, que foren eliminats en la primera eliminatòria de copa que disputaren.

Evidentment, el FC Barcelona té una plantilla prou àmplia com per fer front a això. Sí. Però precisament per això, el Barça de la copa (que no ha perdut ni un sol partit) ha presentat poques alineacions de cara a l’espectacle, i ha pensat més en el global de la temporada, superant les eliminatòries empatant o guanyant per la mínima (ahir a Mallorca, contra l’Espanyol a casa i a Montjuïc, davant l’Atlético a casa, a Benidorm). Tan sols la victòria per u a tres al Manzanares va donar una mica d’espectacle. La resta, superant els adversaris, amb discreció, patiment i dosificació.

La raó l’hem de donar a Guardiola. L’equip és on tots volíem que fos: en una final de copa, després d’onze anys!.

En uns dies es començarà a publicar en aquest bloc la manera en que els socis i simpatitzants hem de procedir per poder anar a viure la primera final de l’era Guardiola a Mestalla, de la mateixa manera que el 5 d’abril de 1990 es va assistir massivament a seguir en viu i en directe com el Barça de la primera temporada de Ronald Koeman guanyava per 2-0 al R.Madrid, amb gols d’Amor i Julio Salinas. Aquell dia hi érem. Enguany, també hi volem ser. Mobilitzem-nos per seguir una final que promet ser emocionant i vibrant contra un rival al que, després de la victòria d’ahir, respectam. De fet, l’última copa que va guanyar l’equip basc fou precisament contra el Barça, en el Bernabéu. Un partit que va acabar amb una gran tangana entre els jugadors de l’Athletic, entrenats llavors per Clemente, i els jugadors del Barça, entrenats per Cesar Luís Menotti, amb Maradona al front.

Sense justificar res del que va passar (la redacció d’aquest bloc rondava els nou anys, i el record televisiu és una nebulosa en la que hi apareix intermitentment en Casimiro), cal posar en antecedents els nostres lectors: en els últims enfrontaments contra l’Athletic, d’aquella temporada i l’anterior, caigueren greument lesionats Maradona i Schuster. Tots dos per dures entrades propiciades per Andoni Goikoetxea. Vint-i-cinc anys després, res d’allò ja no es recorda. Endika, gran amant de Formentera, va donar la victòria als bascos que eren, aleshores els clars dominadors. Aquell any guanyarien la seva segona lliga consecutiva, i eren anomenats el Rei de Copes.

Si més no, el que volem per a aquell dia és espectacle. Del bo. Amb futbol de nivell. Tan per uns com per als altres. I, esclar, que guanyi el Barça. Només faltaria.

Mos veim a Mestalla.

Aupa Athletic i Visca el Barça.