Ridícul de la premsa “merengona”

El Barça ha passat com era de preveure i, per a sorpresa de molta gent, ho ha fet exhibint un joc brillantíssim. Ahir, amics culers, la redacció d’aquest bloc va gaudir fins a nivells insospitats. El nivell de joc del Barça, segons els analistes, és dels millors dels últims anys. “El millor Barça de la història de la Champions”, deia un eufòric comentarista esportiu de TV3.

És evident que els afeccionats culers vivim un dels millors moments de l’equip. Si el Barça ha recuperat o no la forma, això ho diran els propers resultats. I el del proper diumenge (21:00h, C+) és des d’ahir a les 23:00 el partit més important. Però deixem que siguin els jugadors, tècnics i directius els que posin seny. L’afició del Barça es mereix, després d’aquesta jornada de champions quasi perfecta, gaudir profundament del moment.

I el moment ens diu que el Liverpool és un dels equips més en forma que hi ha ara mateix a Europa i que, ens atreviríem a afirmar, és l’equip que millor resol els enfrontaments per eliminatòries. Saben patir.

El moment també ens diu que la probabilitat de que ens toqui un equip de la lliga anglesa és de quatre sobre vuit. Tots els anglesos han passat, demostrant així que la veritable lliga de les estrelles és aquella. La redacció del Bloc de la Penya Barcelonista de Formentera en massa, vol que l’equip que ens toqui a quarts sigui el Liverpool. Volem anar a Anfield.

I, finalment, el moment ens diu que la mentida que els diaris esportius de Madrid (en connivència amb la premsa barcelonina) ens volien fer creure va durar fins que un equip de debò, el Liverpool, els va posar al seu lloc. El R.Madrid és un equip de futbol, millor o pitjor, format per jugadors, que un dia guanyen i un altre perden. I que el R.Madrid perdés a Anfiled, (el dolorós correctiu és imprevisible), entra dins de les possibilitats en el món de l’esport. La premsa “esportiva” de Madrid no en tenia ni idea d'això, i es va passar de gallet.

Podríem dir que R.Madrid, no va fer el ridícul, si tenim en compte que els haurien pogut caure molts més gols.

Podem dir que el ridícul el van fer la premsa esportiva, i més en concret el diari Marca, amb el seu menyspreu a l’adversari (històric, sí), reflectit a la portada del dia del partit. “Esto es Anfield, ... ¿Y qué?”, demostra el pot respecte que els suposats periodistes esportius tenen envers un dels símbols del futbol mundial. “This is Anfild”, la frase que els jugadors veuen just abans de fonyar la gespa del mític camp de Liverpool, és el resum de la grandesa d’una institució que té una de les millors aficions del món.

Els anglesos no estan per tonteries i, evidentment, la seva premsa critica la xul·leria de la premsa madrilenya. Una premsa que els últims mesos ens arrolla dia sí dia també amb allò del "canguel·lis" que tenim perquè ells no punxen. Sí, sí, canguel·lis.

En una setmana, el president Del Nido, es volia menjar amb patates els lleons de San Mamés; i els becaris del Marca es pensaven que passarien una eliminatòria només perquè l'incult que fa les portades es va passar amb els euforitzants. Idò que vagin passant. Com diuen ells "por la boca muere el pez".

El diari Marca, i el president merengue amb les fanfarronades d’abans del partit són, en veritat, els que van fer el ridícul. En el futbol es guanya i es perd al camp, i no fent l’imbècil des de tabloides de baixa volada ni fent comentaris “carajilleros” des de les llotges dels estadis.

Naltros, a lo nostro i les coses clares: a 12 de març, el FC Barcelona és líder de la lliga, està classificat per als quarts de final de la champions i jugarà la final de copa contra l’Athletic.

Això és el Barça: guanyarà o perdrà, però estam segurs que en la “filosofia Guardiola” el respecte a l’adversari és una lliçó imprescindible per jugar en aquest equip.