dilluns, 22 de desembre del 2008

Al 2009, no atureu l'espectacle


Molt bons, els números que presenta el FCB, quan estam a punt de tancar la primera part de la lliga, a més de que en els enfrontaments contra els rivals directes s’ha fet un ple. Quinze punts de quinze possibles (si tenim en compte el partit disputat contra l’At.Madrid, tercer per sobre de València, R.Madrid i Vila-Real); disset gols a favor i només dos en contra, en els cinc partits disputats contra els nostres cinc perseguidors (els tres que de moments ens acompanyen a la Champions – Sevilla, At.Madrid i València - i els dos que anirien a la UEFA – R.Madrid i Vila-Real).

No cal abaixar la guàrdia en els propers enfrontaments, tot mantenint el nivell d’efectivitat assolit fins ara i recuperant els moments de bon joc que ja s’ha demostrat aquesta temporada que podem assolir. Confiam en la feina humil i tenaç de Guardiola i en l'esforç i sacrifici que jornada rera jornada mostren els jugadors. Els afeccionats només podem que gaudir del moment i celebrar els joc de l'equip; i els socis i sòcies de la PBF tenen a la seva disposició fins a quatre abonaments per al Camp Nou per assistir als partits.

Els enfrontaments previstos per al mes de gener són:

3 de gener, FCB – Mallorca, dissetena jornada de Lliga
6 de gener, At.Madrid – FCB, anada dels vuitens de final de la Copa
11 de gener, Osasuna – FCB, divuitena jornada de la Lliga
14 de gener, FCB – At.Madrid, tornada dels vuitens de final de la Copa
18 de gener, FCB – Deportivo, dinovena jornada de Lliga
25 de gener, FCB – Numancia, vintena jornada de Lliga

Des de la Penya Barcelonista de Formentera desitjam un bon Nadal als nostres socis i sòcies i als afeccionats culers en general, tot esperant un 2.009 ple de títols i celebracions blaugranes.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Quan és tan polit ser del Barça


La PBF, tercera al torneig Pro Seleccions Esportives.

La Penya Barcelonista de Formentera va obtenir un meritori tercer lloc en el 1er Torneig de Penyes Barcelonistes en suport de les seleccions esportives catalanes, celebrat a les instal·lacions de Vall Parc, a Barcelona. El nostre equip va assolir la tercera plaça en vèncer en el partit per tercer i quart lloc els nostres amics i germans de la PB Creu de Sant Jordi per 3-4, que sumada a la victòria de l’any passat per 4-5 en el partit de germanor ens en converteix en una mena de “bèstia negra”, tot sigui dit amb la conya de rigor que de ben segur els nostres amics ens acceptaran.

La Penya va haver d’afrontar el torneig en clara inferioritat de condicions a causa de la baixa de més de la meitat de jugadors convocats, probablement afectats d’un estrany virus força estès a Barcelona, no sabem si pel mosquit tigre o altres agents menys exòtics i que cada dissabte de matí fa estralls entre el jovent, incloent-hi aqueixos sans i forts jovençans de la nostra diàspora. Una ràpida gestió del nostre delegat amb n’Akor, de la PBCSJ, que en un acte de gentilesa que l’honora i que li acabaria costant el 3er lloc, ens va permetre realitzar tres fitxatges d’urgència procedents d’Hongria, emulant el Barça de Kubala, Czibor i Kocszis.

A l’escassetat d’efectius que no ens permetien ni tan sols de fer canvis, s’hi va afegir l’escassa intel·ligibilitat mútua entre les llengües catalana i hongaresa. Afortunadament, un dels hongaresos parlava rus, la qual cosa va permetre el nostre delegat de fer d’intèrpret per fer la tàctica, si en podíem dir així. Un equip de circumstàncies sense suplents i una tàctica preparada en rus per formenterers i hongaresos cinc minuts abans del partit eren les cartes amb les que la Penya es va presentar a la semifinal contra l’Urpa, que va obtenir una treballada victòria per 5-3, resultat que cal qualificar de molt digne per al nostre equip, el qual va oferir un futbol de qualitat, amb bons detalls dels nostres joves que no varen passar desapercebuts pels contraris, però dos gols inicials de l’URPA varen ser una llosa massa mala d’aixecar. Detalls de qualitat també per part dels fitxatges hongaresos, que varen contribuir decisivament al bon paper de la Penya en el torneig. Hem d’agrair a la PBCSJ la cessió d’un jugador en la segona part de la semifinal davant l’evident esgotament dels nostres.

Contra la PBCSJ es va tornar a viure un partit intens i emocionant que va caure del nostre costat després que els de la Creu aconseguissin empatar-nos un 1-3. La joventut i força d’Àlex, Sergi i Robert combinada amb el potencial letal de la dupla hongaresa en atac, varen ser decisius en aquest segon enfrontament contra els nostres germans. En la final, la PB de Cardedeu va derrotar l’URPA, fent-se amb aquest torneig. L’amistat i el bon humor varen regnar durant el torneig i aquest ambient es va perllongar durant el dinar posterior al Via Fora de Sants, que es va allargar fins a les 19’00h.


VICTÒRIA amb majúscules

Sí. Victòria de mèrit. Victòria de i del mèrit. Victòria de l’ambició, de l’esforç, de la tenacitat, de l’ànim, de l’entusiasme, victòria al capdavall, del futbol, que és el que representen avui les victòries del Barça de Pep Guardiola. Victòria contra la pressió descomunal que durant tota la setmana s’havia descarregat sobre els jugadors blaugrana, exigint-los una golejada gairebé obligada, prescindint de la realitat del futbol i del rival que esperava al davant. Victòria contra un rival que va saltar al camp amb l’únic objectiu d’impedir la golejada tot destruint el joc del Barça a força de desesperar-lo amb el seu insistent antifutbol perpetrat per jugadors internacionals que varen invertir tot el seu potencial en aconseguir un 0-0 i que com a molt amb alguna pilotada llarga a l’esquena de la defensa Barcelonista sonàs la campana. Però ni amb tot el seu organitzat sistema ultradefensiu que començava amb Raúl, Guti i Gago fent de marcadors (!!!) de Márquez, Gudjohnsen i Xavi, ni amb les seves pèrdues de temps des del primer minut, ni amb el salvatge marcatge a Messi, ni amb una altra gran actuació de Casillas, varen poder més que l’empenta culer, que a força d’anar-hi, anar-hi i anar-hi va fer arribar l’inevitable en els minuts finals, desfermant l’èxtasi a l’estadi.

Efectivament, el Madrid va fer un partit impropi d’un equip del nivell que se li suposa i impropi d’un duel d’aquesta categoria, considerat un dels partits estrella del calendari futbolístic mundial. Segur que hi va haver madridistes que dissabte ho varen passar malament veient Iker Casillas allargant els serveis de porta en el minut cinc, Snejder anant caminant a treure els còrners, encara a la primera part o Leo Messi cosit a faltes ja en el minut deu. Va ser una digna continuació de les inaudites declaracions del seu exentrenador, humiliant el madridisme en admetre la impossibilitat de guanyar al Camp Nou. Aquesta lamentable actitud l’ha reblada l’excusa de les lesions, com si després d’invertir milionades d’escàndol en els internacionals que dissabte varen saltar a la gesta del Camp Nou, unes lesions justificassin jugar contra el Barça amb menys ambició que el Benidorm.

El Barça va acusar la pressió a causa de les expectatives exagerades que s’hi havien dipositat, mostrant signes d’ansietat durant el primer temps i una certa desorientació davant l’antifutbol implacable dels blancs, de manera que l’equip no va rutllar amb la perfecció d’altres partits, cosa plenament justificada per tot el que hem apuntat, però sí que va mantenir el nivell de competitivitat, de solidesa, d’aplom, d’ambició, de fortalesa, per lluitar fins al final i obtenir un premi merescut i inapel·lable, sobreposant-se fins i tot a un penal aturat per Casillas i obtenint un resultat que molts ja firmàvem abans del partit: 2-0 i el Madrid a 12 punts i en zona UEFA.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Èxit clamorós de la jornada socioesportiva de dissabte


Evidentement, el Barça és més que un club. Això que a hores d'ara ningú discuteix només és possible gràcies a la capacitat i la implicació de la culerada, gràcies a que la gran massa social està farcida de persones actives i emprenedores que fan que ser del Barça sigui alguna cosa més que ser afeccionat al futbol (o al bàsquet, o a l'handbol, o etc). Dissabte passat la nostra penya, la segona entitat formenterera en nombre d'associats, va ésser present en dos actes socials. Un, va tenir lloc a la ciutat de Barcelona, on socis de la PBF van participar amb altres tres penyes blaugranes en el I torneig de penyes barcelonistes en suport a les seleccions esportives catalanes; el segon, va ser l'habitual sopar organitzat per seguir el matx contra l'etern rival. Per postres, un gran nombre de socis membres de la PBF van tenir l'oportunitat de veure en viu, i sota la intensa pluja que va caure sobre el Camp Nou, la desfeta del R.Madrid contra el nostre Barça. Tot plegat és un indicatiu fiable de la bona salut de que gaudim a la PBF i que la capacitat de convocatòria i la resposta de la nostra massa social és garantia d'èxit.


El partit


Les cròniques esportives de diumenge i dilluns ja parlen abastament de la important victòria del FCB enfront del Madrid, en una jornada en que el Barça ha augmentat l’avantatge amb el segon classificat, deixant palès que l’equip és candidat a tot.


S’ha guanyat contra un equip que, com molts han fet i faran aquesta temporada, es tancà darrera tot esperant la seva oportunitat en algun contraatac. L’esplèndid moment de forma de Víctor Valdés va deixar en zero les ja minses aspiracions inicials dels blancs, que no van tenir contemplacions a l’hora d’anul·lar Messi del camp.


El joc agressiu contra el crack argentí, amb la connivència de l’àrbitre del partit, no impedí que Leo Messi marcàs, d’una excel·lent vaselina, el 2-0 ja en el temps de descompte, quan només vuit minuts de que Eto’o havia aconseguit obrir la llauna del Madrid en rebre una pilota rematada de cap per Puyol que, amb un salt ple de pundonor, orgull i fe, fa incrementar a 12 els gols del Barça a pilota aturada, el 25% dels gols culers d'aquesta temporada. Val a dir que la llauna es va començar a obrir coincidint amb l’entrada de Sergio Busquets que va donar ales a l’equip, provocant un penalti que Eto’o no va poder transformar.

El Barça il·lusiona fins i tot no jugant un dels seus millors partits, però ja se sap que en els clàssics, el joc brillant és difícil de vore, i el que compta de veres és el resultat i el forat, cada vegada més gran, amb els rivals.

L'acte social

Coincidint amb el clàssic contra el Madrid, la PBF va organitzar un altre sopar d’arròs de matances amb els nostres socis. L’acte va tenir lloc al Saló Pep Antonina de l’Hostal Illes Pitiüses de Sant Ferran i hi assistiren una trentena de socis i sòcies que aprofitaren la prèvia del partit per veure les evolucions del València – Espanyol i per realitzar la tradicional porra, que no guanyà ningú i per fer la també típica tertúlia d’avantmatx. En acabat el partit, amb el pot de la porra que no es va endur ningú i a proposta del nostre president, els assistents brindaren amb cava per la victòria contra el Madrid i pels dotze punts que ja li treim als meregues.

L'acte esportiu

Quan el nostre enviat especial ens faci arribar la crònica de la jornada, aquesta serà degudament publicada en aquest bloc. Fins aleshores, vos avançam que el paper de la PBF en el I torneig de penyes barcelonistes en suport a les seleccions esportives catalanes va ser digne i que es va aconseguir un meritori tercer lloc.

dimarts, 9 de desembre del 2008

1r TORNEIG DE PENYES BARCELONISTES EN SUPORT DE LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES



(Comunicat que ens ha fet arribar la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, organitzadora de l'esdeveniment)




Dissabte 13 de desembre, coincidint amb el partit de la Lliga de Futbol Professional (LFP) entre el FC Barcelona i el Real Madrid, se celebrarà el Primer Torneig de Penyes Barcelonistes en suport de les Seleccions Esportives Catalanes.

El torneig ha estat organitzat per la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, i compta amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions. En aquesta primera edició revestirà la forma de quadrangular de futbol sala, i hi participaran les següents penyes:

- Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi
- Penya Barcelonista l'Urpa
- Penya Barcelonista de Formentera
- Penya Barcelonista de Cardedeu

El nostre barcelonisme es fonamenta en l'amor al nostre Club i en l'adhesió a la seva indiscutible catalanitat. Pensem que, avui en dia, no hi ha cap altra manera més adequada de manifestar aquest catalanisme indessociablement unit al nostre barcelonisme, que fent palès el nostre suport a les seleccions esportives catalanes.

El FC Barcelona ha estat i és, una expressió popular i massiva de catalanisme. Sovint ha estat el refugi del nostre sentiment nacional i dels nostres anhels com a poble. El nostre club, el FC Barcelona, a més de ser el club més gran del món, és més que un club, perquè és el club que condensa i projecta arreu tot un poble, la nació catalana.

L'enfrontament contra el Real Madrid se situa, en aquestes coordenades esportives i nacionals, en el centre de la nostra passió blaugrana i de la nostra catalanitat. Per això pensem que el dia d'aquest enfrontament és el millor dia per a projectar el nostre compromís patriòtic, i fer-ho donant suport a una causa tan noble i tan arrelada al nostre país com és la voluntat de tenir seleccions esportives pròpies i competir, arreu, en tots els esports, en igualtat de condicions amb la resta de pobles del món.

Aquest Primer Torneig de Penyes Barcelonistes en Suport de les Seleccions Esportives Catalanes és un modest gest de suport a aquest anhel popular. Convidem, alhora, a la resta de penyes barcelonistes a mobilitzar-se i promoure tota mena d'iniciatives en suport de les nostres seleccions.

La Plataforma Pro Seleccions esportives catalanes farà lliurament d'un trofeig commemoratiu al guanyador d'aquest torneig.

Un cop finalitzat tindrà lloc un dinar de germanor al restaurant Via Fora.

Després, totes les penyes participants, els seus socis, amics i simpatitzants, acudiran al Camp Nou a donar suport al nostre estimat Club.

Visca el Barça i Visca Catalunya!
Barcelona, 9 de desembre del 2008

Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi


Des de la PBF ens congratulam per aquesta iniciativa de la PBCSJ i els encoratjam a continuar en aquesta línia. De la mateixa manera, animam els nostres socis que dissabte estiguin per Barcelona, a participar d'aquesta jornada festiva, prèvia al clàssic del Camp Nou.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Un "10" per l'Arròs de Matances


Com ja es va anunciar en aquest espai, dissabte passat la PBF va celebrar el seu tradiconal sopar d'Arròs de Matances, un acte social al que hi assistiren devers 140 socis i sòcies que ompliren a vessar el restaurant Es Moli de Sal. Ni la pluja, ni la llebejada, ni el fred, feren enrera la nostra massa social, sempre compromesa amb les iniciatives que tenyeixen de blaugrana la nostra illa. La PBF s'enorgulleix d'aquesta capacitat de convocatòria. Al cap i a la fi, som la segona entitat social, en nombre d'associats, de l'illa de Formentera, després del seu club de futbol, la SD Formentera.


La nit blaugrana no pogué ser més rodona. Mentre encara estàvem pel primer plat (una exquisida ensalada de peix sec) ens anaven arribant les bones notícies del Coliseo Alfonso Pérez, on l'etern rival perdia el seu partit contra el Getafe, l'equip que la setmana passada, de la mà de Víctor Muñoz, esgarrapava un punt del Camp Nou. Idò amb aquestes excel·lents notícies amb la confirmació final de la desfeta "merengue", els socis i sòcies ens cruspirem, de molt bon gust, el fabulós Arròs de Matances que un exèrcit d'excel·lents cuiners havia començat a preparar devers les 11 del matí. Tot, evidentment, acompanyat amb un gran vi de la terra que no pot faltar en cap taula i que treu el fred als esquimals. I els bunyols, i la fruita, i el cafè caleta, i la traca final: el gran partit del Barça a Nervión, la insultant efectivitat d'Eto'o, l'el·legància de Messi. Sí senyor. Una gran nit.


A la mitja part del partit es van rifar dos viatges a Barcelona per a dues persones per poder assistir al clàssic Barça - Mardrid del dia 13. Els afortunats, en Vicent i na Maite, i els respectius acompanyants podran gaudir dels quatre abonaments que enguany té la PBF a disposició de la nostra culerada.


Recordeu, culers de Formentera, que la propera estació és el Camp Nou, contra el València.

dijous, 27 de novembre del 2008

I més, i més, i Messi!!!




Important victòria la d'ahir a la nit a Lisboa, que es va executar amb una gran primera part del Barça amb joc i gols, i una segona part extranya en la que en dos minuts, l'equip portugués ens va complicar en excés la vida i que un cop de sort - en forma de gol en pròpia porta - va tornar a reflexar en el marcador la justícia que en joc i control del partit ja es veia clarament. El Barça, després de l'accident de diumenge, va demostrar que segueix estant en forma, però també va evidenciar la importància que té Leo Messi dins l'equip. Són aquest tipus de jugadors, que en els moments en que se'ls necessita es posen l'equip a l'esquena i fan el futbol atractiu i efectiu que amb devoció celebram els culers.

Pel que fa a la nostra actualitat local, i dins el marc del tradicional sopar d'arròs de matances que farà la PBF aquest dissabte en el restaurant Es Moli de Sal, anunciem a la nostra massa social que es rifaran dos viatges per a dues persones per assistir al partit Barça-Madrid que es jugarà al Camp Nou el proper 13 o 14 de desembre (amb el dia i l'hora exacta encara per determinar)

Encoratjam la nostra massa social a assistir a aquest esdeveniment en el que podrem seguir el partit que el barça jugarà contra el Sevilla, a partir de les 22 h.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Victor ens té la mida agafada










Ahir es va trencar la ratxa de nou victòries seguides a la Lliga, tot cedint un empat a casa contra el Getafe. No creim que ningú s'hagi d'alarmar perquè podem considerar que va ser un accident. Un accident però, que veient la primera part de l'equip madrileny i la poca arribada del FCB, es podia intuir i perquè Víctor ens té agafada la mida. Sap jugar bé contra el Barça i així ho demostren els darrers enfrontaments amb equips entrenats pel que fou jugador blaugrana en la dècada dels 80. En el record encara tenim els partits entre el Barça i el Saragossa dels germans Milito.


A part del resultat, la nota negativa de la jornada van ser els dos puntes que acompanyaven Eto'o: Hleb i Bojan. Aquest darrer, massa esverat, poc precís, nerviós. El bielorrús, amb inseguretat i errors impropis d'un equip del nostre nivell i amb les nostres aspiracions. Ahir tothom es va recordar de Messi.

Hagués estat un toc d'efecte important arribar a Sevilla amb deu victòries consecutives, sí, però hem de recordar que la dinàmica del grup és positiva i que les nostres expectatives resten intactes. I dissabte tendrem una ocasió perfecta per demostrar que el FCB és un candidat ferm a guanyar títols, aquesta temporada.

A més a més, els socis de la PBF tendrem l'casió de seguir el partit compartint taula i suculentes menges. Un suggerent arròs de matances farà més força que mai perquè el nostre Barça surti victoriós en la vistia a Nervión.

Fins dissabte.

dilluns, 17 de novembre del 2008

L'estratègia funciona


Aquesta jornada hem augmentat l'avantatge de punts amb els nostres perseguidors: en dos més amb el Vila-real i amb tres punts més a València i R.Madrid. Bé, molt bé. I l'estratègia funciona.

Ahir, Leo Messi va obrir el marcador executant una jugada d'estratègia. Que necessita de jugadors intel·ligents i espavil·lats? Sí, i els tenim. Però sobretot el que es necessita és treball: preparació. És evident que quan la pilota entra tot és més senzill, les coses més difícils surten, però el que ens agrada d'aquest Barça d'enguany és que vol guanyar. I aquest voler guanyar s'ha de reflexar, sobretot, en la figura del líder de l'equip, en la persona del seu entrenador, Josep Guardiola. Des de dilluns, en Pep ja pensa en el diumenge vinent, en l'equip que es trobarà davant i en les dificultats que aquell li posarà per impedir que el Barça faci el seu joc. I totes les armes esportives ens valen i ahir el FCB va demostrar la diversitat d'arsenal que té en el seu poder i va executar a la perfecció un doble victòria. Primer va guanyar el seu partit amb autoritat en el marcador i en el joc; i segon va enviar un missatge de solidesa a la resta de rivals que aquesta jornada han patit ensopegades perquè cal recordar que tant el R.Madrid com el Vila-Real han ensopegat amb les dues darreres víctimes del FCB, i això, a la moral del futbolista, hi pesa.


És cert que, com deien la setmana passada, el Barça ha de jugar encara amb els seus més directes rivals. Serà una excel·lent oportunitat perquè el FCB de Guardiola, demostri que totes aquestes expectatives que està despertant en les últimes setmanes no són esbiaixades. La prudència, el respecte cap als rivals i la cultura de l'esforç (qui vol una cosa se l'ha de treballar) que en Pep està inculcant a la plantilla són el camí encertat per assolir els èxits i per fer història. Però recordem una cosa: si es vol fer història, s'han de guanyar títols. I per guanyar títols s'haurà de patir. I patir contra els grans.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Eto'o, Eto'o!!!



Espectacular partit del FCB que en 45 minuts en va tenir prou per resoldre el partit contra el Valladolid. Actitud i qualitat són la combinació ideal que de moment dóna al Barça la solidesa imprescindible en un equip que vol guanyar títols. Evidentment, tot just acabat de començar el mes de novembre, no és el moment de triumfalismes que poden fer més mal que bé a aquestes alçades, i més quan encara no ens hem enfrontat a cap dels "grans", però no podem negar que la cosa pinta bé. Que segueixi.

La nota negativa de la setmana ha estat la lesió d'Andrés Iniesta. Tot apuntava a que el sobresforç fet aquest any pel jove jugador del planter havia de passar-li factura un hora o l'altra. La qüestió és si els altres dos jugadors culers que aquest estiu no han descansat, Xavi i Puyol, correran la mateixa sort. Els experts ja ho avisaren tot just començar la temporada que el mes de novembre seria el mes en que Xavi, Iniesta i Puyol podrien caure. No volem cridar el mal temps però ja ha caigut el primer. Només esperam que el cos tècnic del FCB ho tengui tot previst i l'equip no noti cap absència. En el partit d'aquesta jornada ningú no va enyorar Iniesta.

Un altre aspecte gens encoratjador és la poca assistència de públic al Camp Nou, i més tenint en compte el recorregut de joc que duu el Barça enguany. Joc i gols, espectacle i qualitat, pareix que no són prou perquè els culers ens decidim a omplir l'Estadi. Des de la PBF ja aportam any rera any el nostre granet d'arena i, com molt bé sap la nostra massa social, es disposa de carnets i abonaments per assistir als partits del Camp Nou. Enguany, la PBF en disposa de quatre. Dos, els habituals des de fa més de quinze anys, ubicats a primera graderia gol nord; i dos de nous, també al gol nord, a la tercera graderia. Encoratjam els nostres socis a fer-los servir.
Aprofitam per avançar que ja s'ha convocat el tradicional sopar per a socis i sòcies. Serà dissabte 29 de novembre, a les 20:30h en el Restaurant Es Molí de Sal. El menú: un espectacular arròs de matances. Més endavant n'informarem detalladament.

diumenge, 28 de setembre del 2008

CADA DIA MÉS CLAR

El partit contra l'Espanyol ens ha deixat dues coses clares.

A nivell esportiu, cada partit que passa es veu més clara la fam que aquesta temporada té el Barça per guanyar. Així, no és casualitat que els dos últims partits els haguem resolt en els últims suspirs. La força, les ganes, la motivació són una medecina eficient quan la pilota no vol entrar, tot i de disposar de nombroses ocasions de gol. Que el Barça crea perill és una evidència.

A nivell social, la lamentable - i previsible - actuació dels violents de sempre a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, és la prova evident que allò que en solitari - encara, a dia d'avui!!! - està combatent la directiva del FCB, és el camí correcte per eliminar aquesta xacra del futbol. Els delinquents no han de tenir lloc en aquest espectacle.

És just que en aquest moment des del bloc de la PB Formentera mostrem una vegada més el nostre suport a aquesta inciativa tan necessària com valenta.

Recomanem la lectura de l'article titulat "Indignació i agra polèmica" que publicava diumenge el diari AVUI. (+ més informació)

divendres, 11 de juliol del 2008

Parla el President


Després dels féts de l'última setmana i arrel dels esdeveniments recents a la junta directiva del FC Barcelona, creim que és de vital importància escoltar què diu el President Laporta. Clicau en el link adjunt i podreu escoltar l'entrevista que Antoni Bassas li ha fet a El Matí de Catalunya Ràdio.

Entrevista al President Laporta.

dilluns, 9 de juny del 2008

La Coordinadora de Penyes de les Illes, també amb Joan Laporta.


Text íntegre del manifest de la Coordiandora de Penyes Barcelonistes de les Illes Balears que, com ja ha fet la PBF a través d'aquest bloc, es posiciona a favor de la directiva del FC Barcelona i del seu President, Joan Laporta, davant el vot de censura promogut pel soci Oriol Giralt.


Des de la PBF agraïm aquest acte de responsabiltat.


MANIFEST


Reunida el passat dimarts dia 27 una ampla representació de penyes barcelonistes de les Illes Balears volen manifestar l´inoportunitat de la moció de censura presentada contra l´actual junta directiva del FC Barcelona, valorant la gestió esportiva, social i econòmica en les darreres cinc temporades. Malgrat que els últims resultats esportius no han estat el que nosaltres esperàvem, així com tampoc estem d´acord en puntuals actuacions de la junta directiva, volem reiterar la nostra disconformitat davant aquesta legítima però inoportuna moció de censura. Considerem que el moment idoni per castigar o premiar la feina feta per una junta directiva és quan acaba el seu mandat, quan és l´hora de passar comptes i escollir entre les diferents opcions, i no ara quan s´està en plena preparació de la propera temporada, que desitjam ens retorni la il·lusió i els èxits.


Coordinadora de Penyes Barcelonistes de les Illes Balears

Dia 29 de maig de 2008

dijous, 5 de juny del 2008

La PBF amb Joan Laporta


Després que el soci Oriol Giralt hagi gairebé duplicat el nombre de signatures necessàries, sembla imminent la presentació de la moció de censura contra la directiva del FC Barcelona, personalitzada més que mai en la figura del seu President, Joan Laporta. Els motius esgrimits públicament pels promotors de la moció serien no tant els resultats esportius com el seu rebuig al tarannà de Joan Laporta com a President. Des de la Penya Barcelonista de Formentera consideram que, no només aquesta moció, sinó la furibunda campanya de desprestigi que està patint Joan Laporta, són profundament injustes. Consideram que és injusta la moció, perquè la gestió d'aquesta directiva no és censurable de cap manera, a desgrat d'errors i decepcions.


Esportivament, malgrat les darreres dues temporades nefastes, el balanç global continua essent esplèndid i no admet comparació amb cap altre període dels cinc primers anys d'una directiva; el Barça segueix a la primera línia mundial que havia abandonat ja feia massa temps i el retorn a la qual era l'objectiu prioritari, que s'ha assolit amb escreix.


El balanç econòmic és encara més espectacular, passant el Barça d'estar al llindar de la fallida l'any 2003 (havent de comprar a terminis jugadors com Riquelme) a ser amb Reial Madrid i Manchester United un dels tres clubs del món que més factura, tenint amb aquests altres dos clubs els pressupostos més alts, multiplicant ingressos per merchandising (fa cinc anys, el 10% dels actuals) i drets televisius, gaudint d'una economia absolutament sanejada i gestionada amb seny i rigor (recordem abans, fitxatges d'Overmars, Rochemback, Giovanni) i essent líder d'audiència arreu del món. Es calcula que el FCB té 50 milions de seguidors a tota Europa i 300 a l'Àsia; si hi sumam l'Àfrica i Amèrica, ens trobam que el Barça és avui l'equip amb més seguidors arreu del món.


Socialment, el salt ha set impressionant, i una altra mostra en són els prop de 170.000 socis que avui té el Barça.


I sobretot, institucionalment, el FC Barcelona, amb el seu President i la seva junta directiva al capdavant, ofereix la imatge institucional que un club com el nostre ha de donar: amb una actitud pública sempre d'educació, correcció i de respecte a tothom, començant pels rivals. Cap altre President des de Montal no ha tractat rivals com el Reial Madrid o l'Espanyol de la manera que ho ha fet sempre Joan Laporta, amb cordialitat i defugint el fanatisme; això ha de ser sempre cosa dels forofos, i Laporta ho va entendre des del primer dia. Institucionalment, el FC Barcelona ha recuperat els valors que li són propis i que l'han fet més que un club durant 109 anys, de vegades en circumstàncies extremadament adverses i de vegades també contra la directiva mateixa del Barça. Els seus valors que es resumeixen en catalanitat, democràcia, civisme i universalitat.


A la llum d'aquest balanç incontestable, la Penya Barcelonista deFormentera ha de donar i dóna tot el seu suport a Joan Laporta i la seva directiva ara que s'enfronten al moment més delicat del seu mandat. Consideram que és injusta la moció i consideram que és injusta i totalment rebutjable la campanya de desprestigi a la què s'està sotmetent el President Laporta tant des dels sectors que hagin pogut sortir perjudicats per la seva gestió (rivals esportius i la seva premsa afí d'una banda i gent suposadament culé que va viure molts anys aprofitant-se del Barça, de l'altra), com des de sectors moguts pel resentiment i l'enveja. Les motivacions polítiques també hi tenen un pes important, precisament a més des de la hipocresia dels qui no s'acansen de dir que no s'han de mesclar política i esport. Els mateixos suposats motius exposats pels opositors avalen encara més el mandat de Laporta, per tal com són tots enquadrables dins el capítol de l'anècdota. Si després de cinc anys totes les actuacions censurables de Laporta són episodis com els dels calçotets a l'aeroport, el nerviosisme a la llotja d'Old Trafforf, el "lloro" del darrer congrés de penyes i algun altre que no recordam però que els detractors del President reciten tots de memòria, per molt que siguin fets efectivament censurables que s'han de carregar a la seva columna del deure, és evident que segueixen sent insignificants devora tot el que hi ha a la columna de l'haver i que de forma sucinta hem relacionat anteriorment. Els autèntics motius per a la moció tenen molt més a veure amb el que hem comentat a l'anterior paràgraf i les desgraciades anècdotes tan comentades són una argumentació massa agafada pels pèls com perquè sigui creïble. I és encara menys creïble si recordam que ara fa dos anys, un mes després de guanyar la Champions i la segona lliga consecutiva, consumant un tomb esportiu, econòmic, social i institucional en tres anys absolutament increïble, ja el varen voler fer fora buscant-ne la inhabilitació, atès que guanyar-li unes eleccions era impossible.


Pensem també en el cas paradoxal i significatiu que el President culer que millor ha tractat el Reial Madrid sigui en canvi el que des del primer dia ha set més maltractat per la premsa madrilenya; es deleixen perquè el facem fora. I ells ja saben perquè. Joan Laporta és al punt de mira dels sectors que breument hem citat abans i ho és des que fa deu anys va presentar la moció de censura contra José Luís Núñez. Cinc anys al capdavant del club més gran del món i amb l'oposició vetllada que ha tengut fins i tot malgrat els èxits indiscutibles, desgasten qualsevol, i aquest desgast s'ha fet visible coincidint amb el pitjor moment de l'equip dels darrers cinc anys i ha set aquest moment que els opositors han escollit, no pas innocentment, per llençar l'ofensiva contra Laporta, aprofitant el lògic enuig del barcelonisme per dues temporades seguides de fracassos i per les dues lligues del Madrid, un rival que era mort i s'ha deixat ressuscitar. La ràbia irreflexiva en els moments difícils, l'histerisme, la pulsió caïnita i autodestructiva, la manca de serenor i perspectiva, la manca de calma i tranquil·litat i la incapacitat per tenir el cap fred per contemplar tot el panorama amb els seus matisos i realitats, han omplit el mar en el què històricament han pescat els manipuladors, els aprofitats i els enemics del Barça, que ara una vegada més es veuen en una avinentesa immillorable per arruinar la gran feina feta els darrers anys i que tants disgustos els ha donat. No els ho permetem. No ens deixem engalipar. No els deixem que acabin amb Laporta. Canviem per sempre més la història del Barça.

dimarts, 20 de maig del 2008

Avui fa setze anys


Avui fa setze anys d'aquell 20 de maig de 1992 i de la gloriosa victòria a Wembley en la final de la Champions contra la Sampdoria de Gènova. Va ser en el minut 111 de partit quan Ronald Koeman va batre el porter Pabliuca per la seva dreta, en un llençament de falta indirecte des de la frontal de l'àrea. Si clicau aquí, podreu veure el gol amb la narració que feia Joaquim Maria Puyal del gloriós gol.


Aquella primera copa d'Europa era el quart títol de l'era Cruyff com a entrenador, després de guanyar la lliga la temporada anterior (90/91), la Copa la temporada 89/90 i la Recopa la temporada 88/89. En haver tornat de Wembley, el Barça encaminaria un final de temporada brillant que culminaria guanyant la lliga en la última jornada gràcies al cop de mà (el primer d'ells) del CD Tenerife, entrenat aleshores per Jorge Valdano.


Aquell dia l'alineació del FC Barcelona va ser Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Laudrup, Guardiola, Eusebio, Stoichkov i Julio Salinas. Goikoetxea va substituir Salinas; i Alexanko va substituir Guardiola just després del gol de Koeman.


Aquell partit serà recordat també per la famosa frase que Johan Cruyff va dir als seus jugadors minuts abans de que sortissin al camp: "Sortiu i gaudiu-ne".

dimarts, 13 de maig del 2008

Gràcies Frank




Dissabte que ve a les 22h en Frank Rijkaard dirigirà el seu darrer partit amb el Barça. No se'n va per la porta de darrera, com ha passat amb altres mites del barcelonisme, però la seva sortida del club no ha estat tot l'elegant que hauria d'haver estat. Serà potser per mor de les circumstàncies degudes a que en poc més de tres setmanes els culers anam de desgràcia en desgràcia (Manchester i la resta) i la directiva, per donar-nos un baló d'oxigen, hagués cregut que fent públic el nom del proper entrenador, naltros, els afeccionats, mos donaríem per satisfets. Tan de bo, però no.

Tot un senyor, que mai no va perdre els nervis davant les constants provocacions del munt de bocamolls que circulen pel món del futbol professional, perquè a més de representar-se a ell mateix, en Rijkaard va estar en tot moment a l'alçada, al nivell professional i personal que es demana a algú que és entrenador del FCB.

D'entre les pàgines i pàgines de literatura lloant la figura del nostre entrenador, recomanam la lectura de l'opinió del bloc L'illa dels déus morts, una clara visió que des de la Penya Barcelonista de Formentera compartim al cent per cent.

"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels".

dissabte, 10 de maig del 2008

L'inici de Tot


Avui fa dinou anys que el Barça de la primera temporada de Johan Cruyff com a entrenador, guanyava la tercera Recopa d'Europa per al club. La final la va jugar contra la Sampdoria de Genova, en la que hi jugava l'exjugador del FCB Víctor Muñoz. Començava així una brillant època que faria que el Barça conquistàs, almenys, un títol important per temporada entre la 88/89 i la 93/94: Recopa (88/89), Copa del rei (89/90), lliga (90/91), lliga i Copa d'Europa (91/92), lliga (92/93) i lliga (93/94).


Aquell dia, el Barça va jugar amb Zubizarreta, Aloisio, Alexanko, Urbano, Milla (Soler), Amor, Eusebio, Robert, Lineker, Julio Salinas i Begiristain (López Rekarte).


En aquest link teniu un vídeo resum del partit.

dimecres, 30 d’abril del 2008

SEMPRE SEREU ELS MILLORS


Del resultat del partit d'ahir contra el Manchester no fa falta comentar res que no haguem sentit des de fa mesos. No s'arreglarà res combregant en absurdes rodes de molí. Només demanam que els responsables del club treballin, com s'ha de treballar, perquè l'any que ve tornem a ser allò que hem estat, almenys allò que hem estat els últims vint anys (2 champions, 2 recopes d'Europa, 2 supercopes d'Europa, 8 lligues, 4 copes, 6 supercopes d'Espanya).

Sens dubte l'equip dels últims cinc anys és el millor que hem tengut mai. Això no treu que estem preocupats per les activitats extraesportives d'alguns dels nostres cracks i que l'únic que exigim és que els directius actuin amb responsabilitat perquè mai més tenguem uns problemes com els que hem tengut aquesta temporada. La imatge del Barça és més important que no guanyar títols, i l'espectacle d'enguany és inassumible per a qualsevol club exemplar, per a qualsevol club que vulgui ser referent d'esportivitat i de coherència, tant dins com fora del camp.

Tenim clar que la PBF seguirà amb més ànim si cal l'evolució del nostre club i que seguirem creant cultura barcelonista des de Formentera. És el nostre destí: som del Barça, passi el passi. Hem de tenir present que èpoques amb més sequera de títols, els més vells del lloc, les han viscut. Recordem allò que deia La Trinca en els anys setanta: "catorze anys de passar gana, catorze anys d'anar fent figa, potser sí que eren molts anys, catorze anys sense una lliga; això deien fa dos anys, els afeccionats culers, i ara diuen potser haurem, d'esperar catorze anys més"... i acabaven dient: "Som i serem socis del Barça, tan si es vol com si no es vol".

Visca el Barça

diumenge, 27 d’abril del 2008

TOTS UNITS FAREM FORÇA!


La convocatòria per veure el partit que ens ha de portar a la nostra sisena final de la Champions es farà a l'hostal Illes Pitiüses, a Sant Ferran.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Èxit de la Calçotada 2.008

Can Marroig es va tenyir de blaugrana. Cent cinquanta culers es varen ajuntar ahir diumenge per celebrar la tradicional calçotada de la Penya Barcelonista de Formentera en una jornada gastronòmico-festiva que va tenir entretenguts a petits i grans des de la una del migdia i fins les sis de la tarda, quan ja començava a fer-se fosc.

La festa barcelonista es feia aprofitant que mos trobam en plena temporada del calçot, una de les menges més exquisites a la vegada que populars, del País. És simple: cebes tendres, salsa salvitxada, carn torrada, fruita i, evidentment, cafè caleta. El menú fou molt celebrat entre els socis i simpatitzants i la salsa, elaborada pel cap de cuina oficial de la PBF, rebé nombrosos elogis.

La jornada va començar aviat per a l'organització, que estava convocada a les nou del matí a Can Marroig per començar el muntatge de la complexa infraestructura necessària per a tal esdeveniment. Les barres, els focs, els calçots, tot havia d'estar a punt per a la una del migdia, hora en que la nostra massa social estava convocada. Prèviament, calia carregar-se d'energia amb un bon esmorzar a base d'exquisitedes. Sobrassada, carn de bestiar i vi de la Terra.

Hi hagueren vàries activitats que tengueren lloc una vegada dinats. Es va rifar un espectacular xandall del Barça; curses de sacs per als més petits i una disputadíssima tirada de galls, que va tenir de guanyador, en Toni Calafat (amb set galls tirats).

Tot plegat una sana i autèntica jornada de barcelonisme. Podeu veure les fotos que va fer la mateixa organització durant tot el dia, a través d'aquest enllaç.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Diumenge 10 de Febrer, calçotada

La tradicional calçotada que la Penya Barcelonista de Formentera va començar a organitzar ara de fa dos anys, se celebrarà enguany el proper diumenge 10 de Febrer a Can Marroig.

Els socis i simpatitzants estan convocats a les 13h, hora a partir de la qual començaran els actes lúdics, entre els quals es troba una Tirada de Galls (amb gall inclòs) i cucanyes per als més petits. Durant la jornada es farà una rifa d’un xandall d’entrenament del primer equip del FC Barcelona.

El menú calçotada inclourà calçots, carn torrada, pa, vi de la Terra, postres i cafè caleta. El preu del menú seran 10 euros.

Estem contents del ressò de les nostres notícies. El bloc Formentera Actual, en fa una ressenya.

dijous, 17 de gener del 2008

Benvolguts/des socis/sòcies, amics i amigues,

Us donam la benvinguda al que serà a partir d’ara l’espai del barcelonisme formenterer dins el món virtual. Per a contribuir amb el nostre granet d’arena a la difusió del nostre sentiment, per donar a conèixer amb més amplitud les nostres activitats i per tenir un espai permanent de trobada, hem decidit recórrer a les moltes possibiltats que ens ofereix la xarxa tot creant aquest blog. Aquí trobareu informació actualitzada sobre la Penya i del Club, resultats, informació de partits i esdeveniments diversos, comentaris, articles i també disposareu d’espai per als vostres comentaris.

Hem fet una passa més en la trajectòria que ens acredita com una de les entitats amb més pes, seguiment i activitat dins l’extensa xarxa associativa formenterera i esperam per aquest camí seguir eixamplant aquesta trajectòria de més de vint anys. En aquest sentit, totes les aportacions seran benvingudes, per tal com reiteram el nostre ànim de convertir aquest espai en una eina de participació de tots vosaltres.

Visca el Barça i la nostra Penya !