Molts anys i bons, Pep.

Gran festa la d’ahir al Camp Nou. Els jugadors varen triar una molt bona manera de celebrar el 38è aniversari de l’entrenador blaugrana i van assolir els cinquanta punts a la classificació marcant-li cinc gols al Depor, un equip que venia de perdre tres partits seguits contra el Sevilla (un de lliga i dos de copa), però que estava en un bon moment de forma i fa dues jornades havia arribat al sisè lloc de la classificació per davant de Vil-Real.

Els jugadors van sortir concentrats i sabent el què havien de fer, el que en Pep els havia dit que havien de fer. Guardiola és, a hores d’ara, el gran responsable d’aquesta evolució, que sis mesos enrere ningú hauria nio imaginat. Guardiola ha recuperat Henry per al futbol i per al Barça; ha pujat al primer equip a Sergi Busquets, un descarat centrecampista amb fusta de líder; ha ordenat l’equip i l’ha disciplinat, sorprenentment donant-los més llibertat. Ha eliminat les concentracions: en els partits del Camp Nou, els jugadors dinen junts a l’Estadi i llavò se’n van a casa fins a l’hora del partit; en els partits de lliga a fora camp, la majoria de vegades l’equip viatja el mateix dia del partit. En Pep li diu conciliació familiar, perquè això és el que ha creat, una gran família, en que els professionals són protagonistes pel seu nivell d’implicació i pel seu esforç. I si hi ha feina, estudi del rival i esforç, al final els bons jugadors responen.

Des de la PBF, ens felicitam d’aquesta primera volta del FCB, gaudim setmana a setmana amb el seu jos, tenim ganes que arribi el dia del partit, però des de l’humilitat d’aquest bloc, llençam el missatge que en Pep repeteix cada dia, després de cada partit i després de cada victòria: sense títols, no es fa història.

Molts anys i bons, Pep.