dijous, 5 de juny de 2008

La PBF amb Joan Laporta


Després que el soci Oriol Giralt hagi gairebé duplicat el nombre de signatures necessàries, sembla imminent la presentació de la moció de censura contra la directiva del FC Barcelona, personalitzada més que mai en la figura del seu President, Joan Laporta. Els motius esgrimits públicament pels promotors de la moció serien no tant els resultats esportius com el seu rebuig al tarannà de Joan Laporta com a President. Des de la Penya Barcelonista de Formentera consideram que, no només aquesta moció, sinó la furibunda campanya de desprestigi que està patint Joan Laporta, són profundament injustes. Consideram que és injusta la moció, perquè la gestió d'aquesta directiva no és censurable de cap manera, a desgrat d'errors i decepcions.


Esportivament, malgrat les darreres dues temporades nefastes, el balanç global continua essent esplèndid i no admet comparació amb cap altre període dels cinc primers anys d'una directiva; el Barça segueix a la primera línia mundial que havia abandonat ja feia massa temps i el retorn a la qual era l'objectiu prioritari, que s'ha assolit amb escreix.


El balanç econòmic és encara més espectacular, passant el Barça d'estar al llindar de la fallida l'any 2003 (havent de comprar a terminis jugadors com Riquelme) a ser amb Reial Madrid i Manchester United un dels tres clubs del món que més factura, tenint amb aquests altres dos clubs els pressupostos més alts, multiplicant ingressos per merchandising (fa cinc anys, el 10% dels actuals) i drets televisius, gaudint d'una economia absolutament sanejada i gestionada amb seny i rigor (recordem abans, fitxatges d'Overmars, Rochemback, Giovanni) i essent líder d'audiència arreu del món. Es calcula que el FCB té 50 milions de seguidors a tota Europa i 300 a l'Àsia; si hi sumam l'Àfrica i Amèrica, ens trobam que el Barça és avui l'equip amb més seguidors arreu del món.


Socialment, el salt ha set impressionant, i una altra mostra en són els prop de 170.000 socis que avui té el Barça.


I sobretot, institucionalment, el FC Barcelona, amb el seu President i la seva junta directiva al capdavant, ofereix la imatge institucional que un club com el nostre ha de donar: amb una actitud pública sempre d'educació, correcció i de respecte a tothom, començant pels rivals. Cap altre President des de Montal no ha tractat rivals com el Reial Madrid o l'Espanyol de la manera que ho ha fet sempre Joan Laporta, amb cordialitat i defugint el fanatisme; això ha de ser sempre cosa dels forofos, i Laporta ho va entendre des del primer dia. Institucionalment, el FC Barcelona ha recuperat els valors que li són propis i que l'han fet més que un club durant 109 anys, de vegades en circumstàncies extremadament adverses i de vegades també contra la directiva mateixa del Barça. Els seus valors que es resumeixen en catalanitat, democràcia, civisme i universalitat.


A la llum d'aquest balanç incontestable, la Penya Barcelonista deFormentera ha de donar i dóna tot el seu suport a Joan Laporta i la seva directiva ara que s'enfronten al moment més delicat del seu mandat. Consideram que és injusta la moció i consideram que és injusta i totalment rebutjable la campanya de desprestigi a la què s'està sotmetent el President Laporta tant des dels sectors que hagin pogut sortir perjudicats per la seva gestió (rivals esportius i la seva premsa afí d'una banda i gent suposadament culé que va viure molts anys aprofitant-se del Barça, de l'altra), com des de sectors moguts pel resentiment i l'enveja. Les motivacions polítiques també hi tenen un pes important, precisament a més des de la hipocresia dels qui no s'acansen de dir que no s'han de mesclar política i esport. Els mateixos suposats motius exposats pels opositors avalen encara més el mandat de Laporta, per tal com són tots enquadrables dins el capítol de l'anècdota. Si després de cinc anys totes les actuacions censurables de Laporta són episodis com els dels calçotets a l'aeroport, el nerviosisme a la llotja d'Old Trafforf, el "lloro" del darrer congrés de penyes i algun altre que no recordam però que els detractors del President reciten tots de memòria, per molt que siguin fets efectivament censurables que s'han de carregar a la seva columna del deure, és evident que segueixen sent insignificants devora tot el que hi ha a la columna de l'haver i que de forma sucinta hem relacionat anteriorment. Els autèntics motius per a la moció tenen molt més a veure amb el que hem comentat a l'anterior paràgraf i les desgraciades anècdotes tan comentades són una argumentació massa agafada pels pèls com perquè sigui creïble. I és encara menys creïble si recordam que ara fa dos anys, un mes després de guanyar la Champions i la segona lliga consecutiva, consumant un tomb esportiu, econòmic, social i institucional en tres anys absolutament increïble, ja el varen voler fer fora buscant-ne la inhabilitació, atès que guanyar-li unes eleccions era impossible.


Pensem també en el cas paradoxal i significatiu que el President culer que millor ha tractat el Reial Madrid sigui en canvi el que des del primer dia ha set més maltractat per la premsa madrilenya; es deleixen perquè el facem fora. I ells ja saben perquè. Joan Laporta és al punt de mira dels sectors que breument hem citat abans i ho és des que fa deu anys va presentar la moció de censura contra José Luís Núñez. Cinc anys al capdavant del club més gran del món i amb l'oposició vetllada que ha tengut fins i tot malgrat els èxits indiscutibles, desgasten qualsevol, i aquest desgast s'ha fet visible coincidint amb el pitjor moment de l'equip dels darrers cinc anys i ha set aquest moment que els opositors han escollit, no pas innocentment, per llençar l'ofensiva contra Laporta, aprofitant el lògic enuig del barcelonisme per dues temporades seguides de fracassos i per les dues lligues del Madrid, un rival que era mort i s'ha deixat ressuscitar. La ràbia irreflexiva en els moments difícils, l'histerisme, la pulsió caïnita i autodestructiva, la manca de serenor i perspectiva, la manca de calma i tranquil·litat i la incapacitat per tenir el cap fred per contemplar tot el panorama amb els seus matisos i realitats, han omplit el mar en el què històricament han pescat els manipuladors, els aprofitats i els enemics del Barça, que ara una vegada més es veuen en una avinentesa immillorable per arruinar la gran feina feta els darrers anys i que tants disgustos els ha donat. No els ho permetem. No ens deixem engalipar. No els deixem que acabin amb Laporta. Canviem per sempre més la història del Barça.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Som del blog veublaugrana!
Estem també en contra de la moció de censura i la degradació que està rebent el nostre club amb tot aquest afer.
És agraït trobar opinions que, com nosaltres, recolzen el bé del Barça i no s'apunten al carro del pessimisme que uns quants ens volen inculcar.
felicitats per la iniciativa del blog! estem convençuts de que som majoria al club i, tot i que ells cridin molt, la raó blaugrana s'imposarà!
Poseu-vos en contacte amb veublaugrana@gmail.com per qualsevol iniciativa que vulgueu impulsar pel barça. Si ens doneu un correu electrònic, us passarem totes les novetats que anem treient al blog!
una abraçada desde veublaugrana!

PBF ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
PBF ha dit...

Gràcies,
des de la Penya Barcelonista de Formentera tenim ben clar quin és el nostre camí cap a l'assumpció de l'èxit i quin és el camí de la barbàrie.
El nuñisme sociològic ha estat el càncer del Barça i és el que cal combatre.
No abaixem la guàrdia.
Salutacions blaugranes,
pbf
P.S. per a notificacions d'iniciatives el nostre correu és pbformentera@gmail.com