Dissabte que ve a les 22h en Frank Rijkaard dirigirà el seu darrer partit amb el Barça. No se'n va per la porta de darrera, com ha passat amb altres mites del barcelonisme, però la seva sortida del club no ha estat tot l'elegant que hauria d'haver estat. Serà potser per mor de les circumstàncies degudes a que en poc més de tres setmanes els culers anam de desgràcia en desgràcia (Manchester i la resta) i la directiva, per donar-nos un baló d'oxigen, hagués cregut que fent públic el nom del proper entrenador, naltros, els afeccionats, mos donaríem per satisfets. Tan de bo, però no.
Tot un senyor, que mai no va perdre els nervis davant les constants provocacions del munt de bocamolls que circulen pel món del futbol professional, perquè a més de representar-se a ell mateix, en Rijkaard va estar en tot moment a l'alçada, al nivell professional i personal que es demana a algú que és entrenador del FCB.
D'entre les pàgines i pàgines de literatura lloant la figura del nostre entrenador, recomanam la lectura de l'opinió del bloc L'illa dels déus morts, una clara visió que des de la Penya Barcelonista de Formentera compartim al cent per cent.
"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada