Penya Barcelonista de Formentera

Nou domini, a les portes Roma

2009-04-15T11:41:00.000+02:00

El bloc de la PBF estrena nou domini, http://www.penyabarcelonista.formentera.cat, coincidint amb la certificació del passi a semifinals de la Champions que es va confirmar ahir a la nit a l’Alliance Arena de Munic, en empatar a un gol contra el Bayern, però que oficiosament es va aconseguir la setmana passada, després de derrotar els bavaresos per quatre a zero en el partit d’anada.

La final de Roma és més a prop. S’haurà de superar un gran equip, el Chelsea, que després del partidàs d’ahir contra el Liverpool, deixa clar que, com nosaltres, són un clar candidat a jugar la final. Només faltaria. A aquestes alçades, els que hi són és perquè s’ho mereixen i perquè han demostrat sobradament el seu novell futbolístic.

Ens queden un seguit de partits d’extrema importància i que determinaran l’èxit de la temporada. Perquè és evident, que l’èxit es mesurarà pel nombre de títols que guanyem, no ens enganyem, i que tot i fer un futbol exquisit, si la pilota no entra, no servirà de res. Confiam plenament en l’equip, en el cos tècnic, en els directius, en l’afició. Tots ells han demostrat saber patir, saber vèncer. I en el tram final de la temporada, això és importantíssim.

Torna la passa del virus Fifa

2009-03-24T14:01:00.004+01:00

Sembla que el FCB torna a agafar l’estat de forma de la primera volta. Diumenge va tornar a fer un excel·lent partit, amb un molt bon resultat, per deixar els perseguidors a sis punts, a falta de deu partits per acabar el campionat.

La mala notícia foren, com ja és sabut, les lesions. Encara que el temps de recuperació serà curt i, degut a que es para una setmana la lliga, sembla ser que les repercussions seran les mínimes. Però és un avís.

Aturem la càrrega de partits. Volem una lliga de 18 equips. Ja està bé que els equips que millor futbol fan, que millor joc demostren, que més dedicació i ganes tenen, siguin els més damnificats per la immensa càrrega de partits que els jugadors porten en aquestes alçades de temporada, precisament quan és més important està al cent per cent, ja que és ara quan es comencen a decidir els títols.

El Barça doncs, es veu perjudicat justament perquè és a totes les competicions. Però això, als incapaços de la lliga i de la federació de futbol els és igual. Fins i tot, no s’han refiat de que Iniesta estàs lesionat i ha hagut de viatjar a Madrid perquè els serveis mèdics de la selecció espanyola l’explorin. Indignant la desconfiança.

La notícia dels darrers dies és que ja sabem què haurà de fer el FCB per ser a la final de la Champions de Roma. Eliminar el Bayern de Munich primer, i el guanyor del Chelsea – Liverpool, després. Amb les tornades a fora. Quasi res. Evidentment, el camí no serà fàcil, però si es vol ser campió s’ha de guanyar tothom. I això inclou Chelsea i Liverpool, dos equips en un extraordinari moment de forma, sense oblidar-nos del Bayern, un històric que sap perfectament què és jugar finals, què és patir per superar eliminatòries, i que té quatre Copes d’Europa.

La redacció d’aquest bloc confia plenament en l’equip per ser a la final de Roma.

I parlant de finals, els socis del FCB ja sabem què s’ha de fer per poder anar a la final de copa contra l’Athletic, a València, del proper 23 de maig.

+info www.fcbarcelona.cat

El FCB tindrà 18500 entrades per a la final de copa

2009-03-19T10:51:00.002+01:00

Avui, el FC Barcelona ha actualitzat al seu web la informació referent a les entrades per a la final de copa de València del proper 13 de maig.

Us l'adjuntam.

Font: www.fcbarcelona.cat

La Reial Federació Espanyola de Futbol ha confirmat, aquesta tarda, que el FC Barcelona disposarà de 18.500 localitats per a la final de la Copa del Rei que es disputarà a València el 13 de maig.Sobre una capacitat total de Mestalla de 50.000 localitats, cada club finalista disposarà de 18.500 entrades, mentre que la resta estaran en mans de la RFEF. Aquest és el principal acord que s'ha donat a conèixer aquesta tarda, després de la primera reunió que s'ha fet a Madrid per parlar de la pròxima final de Copa entre executius dels dos finalistes (FC Barcelona i Athletic Club) i de la Federació Espanyola.

Com és habitual en les darreres temporades en eliminatòries de gran demanda, el 80% del total de les entrades disponibles per part del FC Barcelona es destinaran als socis i les penyes, i un 20% seran per als patrocinadors i els compromisos institucionals i esportius del Club.

Les entrades, de 50 a 140 euros

També s'ha sabut avui que el preu de les localitats oscil·larà entre els 50 euros de les més econòmiques i els 140 euros de les més cares. En els pròxims dies, el FC Barcelona donarà a conèixer els terminis per a la sol·licitud d'entrades per a aquest partit.

Sol·licitud d'entrades

Cal recordar que el procés serà exclusiu per als socis del club, que hauran de fer la sol·licitud mitjançant un formulari disponible, d’aquí a pocs dies, al lloc web www.fcbarcelona.cat. Com és habitual, cada soci podrà fer una única petició d’una entrada al seu nom. La sol·licitud, per a la qual serà necessària un número de targeta bancària, es podrà fer de manera independent o amb agrupacions de fins a quatre socis en un mateix formulari.

Sorteig públic

Un cop finalitzat el període d’inscripció, en cas que hi hagi més sol·licituds que entrades disponibles, es farà un sorteig davant de notari entre tots els socis inscrits. Posteriorment, el club comunicarà als socis agraciats el procés per recollir les entrades.

La PBF repeteix èxit de convocatòria

2009-03-17T09:51:00.003+01:00

Breu crònica de la jornada passada

Anem per molt bon camí i l’equip respon als estímuls. El Barça és més viu que mai, està en forma i exhibeix un joc vistós i efectiu a la vegada. L’equip es triba en un molt bon moment de forma, tan a nivell físic com psicològic, que sap controlar el tempo del partit.

Ahir es va demostrar i es va veure que, quan ja està el partit encarrilat, cal controlar la pilota per dosificar esforços. El proper rival, el Màlaga a cas, diumenge que ve a les 19h, que cal superar per encarar el tram final de la lliga.

Calçotada 2009

Des de fa un parell de setmanes, en aquest mateix bloc teniu penjat un reportatge fotogràfic de la calçotada que la penya barcelonista de Formentera va fer el passat 1 de març a can Marroig.

En xifres, l’acte va ser un èxit (mal ens està de dir-ho naltros) però els números parlen per si sols. Devers cent cinquanta persones degustaren el tradicional menú de calçots i carn torrada, sense que hi faltàs un gotet de cafè caleta per ajudar a la digestió. Amb aquesta concurrència de socis i sòcies, la PBF consolida aquest acte dins el calendari d’esdeveniments de Formentera i deixa palesa la bona salut social que desprèn la nostra agrupació.

La diada va acabar-se devers les sis de la tarda, una vegada s’havien fet els jocs per als infants, s’hagués rifat un xandall de Barça entre els assistents i s’hagués fet una disputadíssima tirada de galls.

Des de la PBF agraïm als assistents la seua participació activa en aquesta jornada de fraternitat blaugrana tot esperant trobar-los en les properes convocatòries i celebracions.

Ridícul de la premsa “merengona”

2009-03-12T13:23:00.006+01:00

El Barça ha passat com era de preveure i, per a sorpresa de molta gent, ho ha fet exhibint un joc brillantíssim. Ahir, amics culers, la redacció d’aquest bloc va gaudir fins a nivells insospitats. El nivell de joc del Barça, segons els analistes, és dels millors dels últims anys. “El millor Barça de la història de la Champions”, deia un eufòric comentarista esportiu de TV3.

És evident que els afeccionats culers vivim un dels millors moments de l’equip. Si el Barça ha recuperat o no la forma, això ho diran els propers resultats. I el del proper diumenge (21:00h, C+) és des d’ahir a les 23:00 el partit més important. Però deixem que siguin els jugadors, tècnics i directius els que posin seny. L’afició del Barça es mereix, després d’aquesta jornada de champions quasi perfecta, gaudir profundament del moment.

I el moment ens diu que el Liverpool és un dels equips més en forma que hi ha ara mateix a Europa i que, ens atreviríem a afirmar, és l’equip que millor resol els enfrontaments per eliminatòries. Saben patir.

El moment també ens diu que la probabilitat de que ens toqui un equip de la lliga anglesa és de quatre sobre vuit. Tots els anglesos han passat, demostrant així que la veritable lliga de les estrelles és aquella. La redacció del Bloc de la Penya Barcelonista de Formentera en massa, vol que l’equip que ens toqui a quarts sigui el Liverpool. Volem anar a Anfield.

I, finalment, el moment ens diu que la mentida que els diaris esportius de Madrid (en connivència amb la premsa barcelonina) ens volien fer creure va durar fins que un equip de debò, el Liverpool, els va posar al seu lloc. El R.Madrid és un equip de futbol, millor o pitjor, format per jugadors, que un dia guanyen i un altre perden. I que el R.Madrid perdés a Anfiled, (el dolorós correctiu és imprevisible), entra dins de les possibilitats en el món de l’esport. La premsa “esportiva” de Madrid no en tenia ni idea d'això, i es va passar de gallet.

Podríem dir que R.Madrid, no va fer el ridícul, si tenim en compte que els haurien pogut caure molts més gols.

Podem dir que el ridícul el van fer la premsa esportiva, i més en concret el diari Marca, amb el seu menyspreu a l’adversari (històric, sí), reflectit a la portada del dia del partit. “Esto es Anfield, ... ¿Y qué?”, demostra el pot respecte que els suposats periodistes esportius tenen envers un dels símbols del futbol mundial. “This is Anfild”, la frase que els jugadors veuen just abans de fonyar la gespa del mític camp de Liverpool, és el resum de la grandesa d’una institució que té una de les millors aficions del món.

Els anglesos no estan per tonteries i, evidentment, la seva premsa critica la xul·leria de la premsa madrilenya. Una premsa que els últims mesos ens arrolla dia sí dia també amb allò del "canguel·lis" que tenim perquè ells no punxen. Sí, sí, canguel·lis.

En una setmana, el president Del Nido, es volia menjar amb patates els lleons de San Mamés; i els becaris del Marca es pensaven que passarien una eliminatòria només perquè l'incult que fa les portades es va passar amb els euforitzants. Idò que vagin passant. Com diuen ells "por la boca muere el pez".

El diari Marca, i el president merengue amb les fanfarronades d’abans del partit són, en veritat, els que van fer el ridícul. En el futbol es guanya i es perd al camp, i no fent l’imbècil des de tabloides de baixa volada ni fent comentaris “carajilleros” des de les llotges dels estadis.

Naltros, a lo nostro i les coses clares: a 12 de març, el FC Barcelona és líder de la lliga, està classificat per als quarts de final de la champions i jugarà la final de copa contra l’Athletic.

Això és el Barça: guanyarà o perdrà, però estam segurs que en la “filosofia Guardiola” el respecte a l’adversari és una lliçó imprescindible per jugar en aquest equip.

Objectius immediats

2009-03-08T19:15:00.010+01:00

El Barça va guanyar i convèncer els pessimistes que, víctimes de la pressió mediàtica dels mitjans de Madrid... i Barcelona, havien baixat del núvol en que en Guardiola mos tenia encimellats des de principis de temporada i havien pujat al globus de l’”ai ai ai” que artificialment havien inflat des de l'entorn merengue, gràcies a les deu victòries consecutives del Madrid. a més a més, des de la PBF hem decidit passar a l'acció i emularem el president sevillista, José Maria del Nido, tot desitjant efusivament que el proper dissabte (a les 22h per TV3, IB3 i Canal 9) el lleó es cruspeixi els merengues. Aupa Athletic!!!

El partit contra l’Athlètic ja és història i dimecres, contra l’Olympic Lionais, tenim una altra prova important. Un partit que s’ha de guanyar com sigui per accedir als quarts de final de la Champions. Important partit i més important passar. Igual que a Mallorca, igual que contra l’Athlètic, no es poc fallar.

I després ja vindran l’Almeria i el Màlaga que tancaran un mes de març que ha esdevingut vital pels interessos blaugranes a la lliga, a la champions i a la copa. Uns partits en que l’equip, tot i la baixa del capità Puyol, tampoc pot fallar.

Pel que fa als preparatius de la Penya Barcelonista de Formentera, per poder assistir a la final de València contra l’Athlètic, seguim a l’espera de les informacions que ens pugui fer arribar el club a través dels seus canals habituals. Tan bon punt se sàpiga, la PBF ho comunicarà als seus socis.

Per ambientar la final de valència, adjuntem un link on trobareu una breu repassada als enfrontaments amb l’Athlètic en finals coperes. Clica aquí.

Primera final de l'era Guardiola.

2009-03-05T13:10:00.006+01:00

Ja és oficial. El Barça jugarà la primera final de l’era Guardiola. Com era d’esperar i amb més dificultats de les previstes inicialment, el FC Barcelona va aconseguir un resultat positiu, anit passada a Son Moix, empatant a un gol contra el Mallorca.

Tot i el joc ensopit, no va faltar emoció i el nerviosisme es va apoderar de la redacció d’aquest bloc, tement el pitjor. Com a bons culers, ens va entrar aquell “ai ai ai” tan propi de la culerada i que Pinto primer i Messi després van esvair i van donar al Barça el primer premi de la temporada: ésser en una final de copa, que es promet interessant. Es repetirà un clàssic enfrontament de copa contra l’Athletic que va derrotar un Sevilla que va morir, per boca del seu president, abans de sortir a la Catedral.

El més positiu del partit, la lectura positiva que en feim, és que el patiment i el sacrifici han tengut el seu premi. El premi ja el tenim tots. Ja tenim la primera final. El Barça segueix tenint opcions a tot i això, a principis de març, ben pocs ho poden dir. Ahir, el Barça va jugar el seu 39è partit de la temporada (24 de lliga, 7 de Champions i 8 de copa), si fa no fa els mateixos que hauran jugat en tota la temporada equips de primera com el Getafe, el Recreativo, el Màlaga o el Numància, que foren eliminats en la primera eliminatòria de copa que disputaren.

Evidentment, el FC Barcelona té una plantilla prou àmplia com per fer front a això. Sí. Però precisament per això, el Barça de la copa (que no ha perdut ni un sol partit) ha presentat poques alineacions de cara a l’espectacle, i ha pensat més en el global de la temporada, superant les eliminatòries empatant o guanyant per la mínima (ahir a Mallorca, contra l’Espanyol a casa i a Montjuïc, davant l’Atlético a casa, a Benidorm). Tan sols la victòria per u a tres al Manzanares va donar una mica d’espectacle. La resta, superant els adversaris, amb discreció, patiment i dosificació.

La raó l’hem de donar a Guardiola. L’equip és on tots volíem que fos: en una final de copa, després d’onze anys!.

En uns dies es començarà a publicar en aquest bloc la manera en que els socis i simpatitzants hem de procedir per poder anar a viure la primera final de l’era Guardiola a Mestalla, de la mateixa manera que el 5 d’abril de 1990 es va assistir massivament a seguir en viu i en directe com el Barça de la primera temporada de Ronald Koeman guanyava per 2-0 al R.Madrid, amb gols d’Amor i Julio Salinas. Aquell dia hi érem. Enguany, també hi volem ser. Mobilitzem-nos per seguir una final que promet ser emocionant i vibrant contra un rival al que, després de la victòria d’ahir, respectam. De fet, l’última copa que va guanyar l’equip basc fou precisament contra el Barça, en el Bernabéu. Un partit que va acabar amb una gran tangana entre els jugadors de l’Athletic, entrenats llavors per Clemente, i els jugadors del Barça, entrenats per Cesar Luís Menotti, amb Maradona al front.

Sense justificar res del que va passar (la redacció d’aquest bloc rondava els nou anys, i el record televisiu és una nebulosa en la que hi apareix intermitentment en Casimiro), cal posar en antecedents els nostres lectors: en els últims enfrontaments contra l’Athletic, d’aquella temporada i l’anterior, caigueren greument lesionats Maradona i Schuster. Tots dos per dures entrades propiciades per Andoni Goikoetxea. Vint-i-cinc anys després, res d’allò ja no es recorda. Endika, gran amant de Formentera, va donar la victòria als bascos que eren, aleshores els clars dominadors. Aquell any guanyarien la seva segona lliga consecutiva, i eren anomenats el Rei de Copes.

Si més no, el que volem per a aquell dia és espectacle. Del bo. Amb futbol de nivell. Tan per uns com per als altres. I, esclar, que guanyi el Barça. Només faltaria.

Mos veim a Mestalla.

Aupa Athletic i Visca el Barça.

Torna la tradicional calçotada de la PBF

2009-02-25T13:28:00.006+01:00

Torna la Champions

2009-02-23T09:11:00.002+01:00

Tot i que amb el titular es pugui intuir el contrari, no ens enganyarem, no amagarem el cap sota l’ala: la jornada d’aquest cap de setmana passat ha estat realment negativa i només el recorregut de l’equip aquesta temporada, ens manté intactes les il·lusions despertades per l’equip de Pep Guardiola. El Barça d’aquestes dues últimes jornades ha estat decepcionant en quant als resultats. Al joc, les ganes, i el llarg etcètera ens hem d’aferrar per tornar a adreçar un camí que darrerament se’ns torçat una mica.

És cert que l’expulsió injusta de dissabte i el penós arbitratge jugaren en contra. Sí, cert. Però també és cert que la resta de la temporada aquests esculls eren superats i l’objectiu de la victòria s’aconseguia. Amb esforç i sacrifici. Lluitant fins al final del partit, com a Montjuïc, com al Sardinero, com a tants i tants camps en que les ganes de guanyar ho podien tot.

Sense temps per pensar, ni per lamentar-se, ni per llepar-se les farides, el Barça juga dimarts l’anada dels vuitens de final de la Champions. Torna Europa i ha de tornar, obligatòriament, el Barça que tots volem. És de vital importància guanyar a Lió i demostra-nos a naltros mateixos que aquestes últimes jornades el que ha passat ha estat un accident. Com a Sòria. Com a casa contra el Ràcing i Getafe.

Amb el partit de dimarts tornem a un altre cicle de partits entre setmana. Partits decisius en els que els rivals ens ho posaran difícil però en els que no podem fallar, n’estam convençuts.

Ricardo atura la ratxa

2009-02-16T11:26:00.010+01:00

Ja ens perdonaran els nostres habituals lectors pel titular "futbolero" d'aquesta jornada, però a la redacció d'aquest bloc hi va haver unanimitat mentre seguíem el partit per la ràdio, de la mà de la brillant crònica del Mestre Puyal: perdre els punts així, neguiteja (més que traquilitza) els nostres adversaris. L'actitud va ser la de sempre. Va fallar que la pilota entrés una altra vegada. Perquè al cap i a la fi, allò que tan repeteix l'entrenador blaugrana, Pep Guardiola, de respecte al contrari i de no menystenir-lo, és allò que es va veure al camp del Betis. El porter bètic va estar soberbi i va saber-ho aturar gairebé tot, i va ser el determinant perquè després de deu victòries seguides, finalment el Barça acabés cedint dos punts al Ruiz de Lopera.

La crònica

Guardiola segueix gestionant el temps i el coixí de punts tot pensant en les properes quatre setmanes en que el FCB haurà de disputar fins a set partits: quatre de lliga, dos de la lliga de campions i un de copa. Aquesta gestió del temps comporta el risc de no alinear l’equip més potent i resguardar els jugadors més determinants. Perquè es trenqués la ratxa de deu victòries seguides a la lliga (i de nou victòries consecutives en camp contrari) s’han hagut de donar les baixes a la defensa de Carles Puyol i de Rafa Màrquez; a més de que Guardiola decidís que Messi i Henry comencessin el partit a la banqueta.

Tot i això l’actitud de l’equip va ser la de sempre. Una actitud que li va permetre remuntar els dos gols que havia encaixat i que només la gran actuació del porter bètic, Ricardo, va impedir que el FCB sumés els tres punts.

Pep Guardiola té cinc dies per preparar el derbi contra l’Espanyol, un equip que tot i presentar símptomes de recuperació fa mesos que no guanya, però que com es va comprovar en l’enfrontament de copa, contra el FCB adopten una especial motivació que caldrà contrarestar amb més motivació.

Calçotada 2009

Dijous passat la junta de la PBF es va reunir al local habitual de reunions en que es va començar a preparar la tradicional calçotada que uns anys ençà portem organitzant. La data definitiva està per confirmar. S’espera que per a aquesta setmana es pugui fer l’anunci oficial amb els actes previstos a que, evidentment hi és convidada tota la massa blaugrana de la nostra illa i de més enllà que vulgui gaudir d’una jornada gastronòmica, lúdica i barcelonista que ha estat un autèntic èxit en els últims anys.

Es posen a la venda les entrades per al partit Olympique - Barça

2009-01-29T14:45:00.003+01:00

Publicam el comunicat enviat pel FCBarcelona, als socis al respecte al procediment per adquirir les entrades per al partit d'anada de la Champions contra l'Olympique de Lió.

Des del divendres 30 de gener, a partir de les 10h del matí, fins a les 19 h del vespre del dimarts 3 de febrer, estarà obert el procés de compra de les entrades per al partit d’anada de vuitens de final de la Lliga de Campions que enfrontarà l’Olympique de Lió i el FC Barcelona, el proper 24 de febrer a les 20.45 hores a França.
Petició d’entrades
El procés és exclusiu per als socis del club, i caldrà fer-ho a través d’un formulari disponible a la secció d’entrades al lloc web www.fcbarcelona.cat. Cada soci pot fer una única petició d’una entrada, però en un mateix formulari hi ha la possibilitat d’inscriure fins a 4 peticions de socis, en el cas que vulguin viatjar junts. El preu de l’entrada és de 60 euros.
Per demanar la teva entrada fes clic aquí.
De les entrades que ha cedit l’Olympique de Lió al Club per al partit a l’Stade Gerland, un total de 1.344 entrades es posen a disposició dels socis.
Sorteig públic si la demanda supera les entrades disponibles
Totes les sol·licituds es tractaran després del final del termini establert. En cas que hi hagi més sol·licituds que entrades disponibles, el dia 4 de febrer se sortejaran davant de notari entre els socis inscrits. Entre el dimecres 4 i el dijous 5, el club comunicarà als socis agraciats el procés per a la recollida de les entrades, que s’haurà de fer els dies 9, 10 i 11 de febrer.
S’informa que la inscripció es considera una intenció en ferm de compra de l’entrada.
En el moment de fer la inscripció, es demanarà introduir les dades d’una targeta bancària. En cas que s’accepti la petició d’entrada, bé amb assignació directa o bé al ser agraciat en el sorteig, es carregarà de forma automàtica i immediata l’import de la entrada i es formalitzarà la compra. En el cas de peticions conjuntes, només cal donar les dades d’una targeta bancària, a la qual es carregarà l’import total de les entrades demanades. En cas que no es pugui efectuar el cobrament, es perdrà el dret adquirit de compra.
Cal recordar que el club facilita a socis i públic que vulgui viatjar a Lió (França), un desplaçament d’anada i tornada el mateix dia del partit a un preu de 260€ més taxes (30€) amb el RACC. Preu i Viatge garantit amb un mínim de 170 persones.
Viatge a Lió
El Club vol facilitar al màxim l’organització del teu desplaçament a Lió. Amb el vol d’un dia del RACC, gaudeix del partit, gaudeix del viatge i deixa’t portar. Vine a animar al Barça i viu un gran dia amb la resta de socis i afeccionats, en un clima de barcelonisme i d’ànims cap als nostres jugadors.
RACC Agència de Viatges t’estalvia totes les preocupacions a l’hora de planificar el teu desplaçament. Et garantim:
- El vol: seguretat d’arribada a destí i retorn a Barcelona - Els trasllats: facilitat de trasllats en tota l’etapa del viatge (aeroport – ciutat – estadi - aeroport) - L’assistència: guia acompanyant durant el recorregut - El millor preu: per només 290 € tot inclòs (excepte entrada)
Compra el teu viatge a qualsevol agència de RACC Viatges i preocupa’t únicament d’animar el teu equip. Per veure el programa de viatge fes clic aquí.

Tots guanyam

2009-01-26T17:02:00.002+01:00

El Barça segueix sumant i augmentant la distància amb els seus perseguidors, un aspecte vital per poder encarar les properes setmanes en que l’equip haurà de disputar una mitjana de dos partits setmanals. Fins ara, Pep Guardiola controla i gestiona a la perfecció els temps i els descansos dels jugadors i això és importantíssim per evitar les lesions musculars i de rebot, per implicar la totalitat del planter en el projecte conjunt de guanyar títols.

És admirable i plenament satisfactori veure com els jugadors teòricament suplents surten a per totes quan l’entrenador els dóna la seva oportunitat, ja sigui en la copa contra l’Espanyol o l’At. De Madrid, ja sigui en els minuts finals d’un partit de lliga que es guanya 4 a 1. Pinto, és qui millor encarna aquesta reflexió. I és que, una vegada més, l’entrenador del Barça ens ofereix una altra lliçó de com s’ha de portar un vestidor d’un club gran, de com implicant-hi el major nombre d’individualitats, és el conjunt qui en surt reforçat. I és evident que quan les coses es fan bé ningú vol sortir d’aquest un conjunt, tothom en vol formar part, tots hi volen aportar el seu granet d’arena. Tots volen guanyar amb el Barça.

Molts anys i bons, Pep.

2009-01-18T10:50:00.001+01:00

Gran festa la d’ahir al Camp Nou. Els jugadors varen triar una molt bona manera de celebrar el 38è aniversari de l’entrenador blaugrana i van assolir els cinquanta punts a la classificació marcant-li cinc gols al Depor, un equip que venia de perdre tres partits seguits contra el Sevilla (un de lliga i dos de copa), però que estava en un bon moment de forma i fa dues jornades havia arribat al sisè lloc de la classificació per davant de Vil-Real.

Els jugadors van sortir concentrats i sabent el què havien de fer, el que en Pep els havia dit que havien de fer. Guardiola és, a hores d’ara, el gran responsable d’aquesta evolució, que sis mesos enrere ningú hauria nio imaginat. Guardiola ha recuperat Henry per al futbol i per al Barça; ha pujat al primer equip a Sergi Busquets, un descarat centrecampista amb fusta de líder; ha ordenat l’equip i l’ha disciplinat, sorprenentment donant-los més llibertat. Ha eliminat les concentracions: en els partits del Camp Nou, els jugadors dinen junts a l’Estadi i llavò se’n van a casa fins a l’hora del partit; en els partits de lliga a fora camp, la majoria de vegades l’equip viatja el mateix dia del partit. En Pep li diu conciliació familiar, perquè això és el que ha creat, una gran família, en que els professionals són protagonistes pel seu nivell d’implicació i pel seu esforç. I si hi ha feina, estudi del rival i esforç, al final els bons jugadors responen.

Des de la PBF, ens felicitam d’aquesta primera volta del FCB, gaudim setmana a setmana amb el seu jos, tenim ganes que arribi el dia del partit, però des de l’humilitat d’aquest bloc, llençam el missatge que en Pep repeteix cada dia, després de cada partit i després de cada victòria: sense títols, no es fa història.

Molts anys i bons, Pep.

Compte amb els turmells

2009-01-15T21:38:00.003+01:00

A aquestes alçades de la temporada, un cop encarrilades les tres competicions i en les que el FCB es postula en totes tres com a clar aspirant a títols, ja es tenen prou arguments sobre la taula per concloure que la majoria d’equips intentaran fer servir qualsevol arma per tal d’aturar el Barça i les seves figures.

Ahir, contra l’At de Madrid, tot just entrar Messi, vàrem poder observar quina era la consigna: els turmells de Messi. En l’entrenament d’avui, tot i que només va estar vint minuts en el terreny de joc, l’astre argentí ha fet sessió de recuperació juntament amb Iniesta (un altre dels damnificats per l’agressivitat matalassera), absentant-se de l’entrenament en grup que ha fet l’equip de Guardiola per començar a preparar el partit de dissabte contra el Depor, que es jugarà a partir de les vuit del vespre al Camp Nou.

Han estat pocs els equips que no han renunciat a jugar a futbol en els enfrontaments contra els culers. La majoria s’ha oblidat de la pilota i ha posat els turmells Messi, Iniesta, Eto’o, etc, en el seu punt de mira. Sense anar més lluny, el R.Madrid va venir a Barcelona, a més de a tancar-se darrera i esperar les oportunitats al contra-atac, a repartir llenya.

Aquest serà doncs, un dels factors a que s’haurà de fer front en aquesta segona part de la temporada: evitar que els destralers de torn no ens lesionin les nostres estrelles.

Del partit d’ahir volem destacar l’enorme partit, una vegada més, de Dani Alves i hem de lamentar els dubtes que ens creen Bojan i Hleb, que van tenir moments molt positius, però que en general van tenir un partit més aviat gris. Si fa no fa com la resta de l’equip. Sens dubte, el resultat, el millor.

Des de la PBF, des de Formentera, celebrem efusivament el passi a quart de final i esperem a ganes l’enfrontament a la propera ronda contra l’Espanyol.

Victòria de més de tres punts

2009-01-11T23:32:00.003+01:00

Importantíssima victòria del Barça contra l’Osasuna. La tretzena fora de casa, aquesta temporada. Important, perquè en els últims tres anys no s’havia aconseguit un resultat positiu a Iruña. Important perquè s’ha remuntat un dos a ú a deu minuts del final i amb unes condicions meteorològiques i ambientals realment adverses, demostrant esforç i feina fins a l’últim minut; els jugadors es mereixen una gran ovació, que des de la PBF els volem traslladar a través d’aquest bloc. I important també, perquè es dóna l'enèssim cop d’efecte psicològic als rivals directes, perquè jornada a jornada s’augmenta la distància fins als dotze punts, amb els immediats perseguidors, R. Madrid i Sevilla.

Guardiola ha reconegut un punt de sort en la victòria a El Sádar, referint-se al que s'ha vist i esdevingut la segona part, on el cuer ha posat contra les cordes el líder, que s’ha valgut de la qualitat individual dels jugadors, amb un Messi de nou extraordinari essent ell qui ha fet decantar la balança al nostre favor. No cal abaixar la guàrdia en els partits contra els rivals teòricament inferiors. S’ha comprovat que aquests equips han donat més guerra que no els rivals directes, als quals podríem dir que s’ha guanyat amb certa autoritat. Els exemples són clars: Osasuna, Mallorca i Getafe han estat els teòrics dèbils, que ens han pogut guanyar. El Getafe ens va empatar a casa; el partit contra el Mallorca es resol gràcies a un gol en posició incorrecta; i l'Osasuna ens guanyava a deu minuts del final. Mentrstant, en els partits contra els grans hem demostrat un gran domini tàctic acompanyat d'un altíssim grau de concentració que ens han donat victòries clares, tot i que reconeixem que els marcadors han estat generosos, sobretot contra València i At. de Madrid.

Per acabar la primera volta, la propera jornada ens depararà un interessantíssim enfrontament contra el Deportivo, un equip que, tot i la recent ensopegada contra el Sevilla, està demostrant un molt bon moment de forma cosa que ens fa definir el partit, com a enfrontament directe, amb la prèvia del partit de Copa de dimecres, contra l’At. de Madrid.

No tenim paraules

2009-01-07T07:07:00.006+01:00

Des de la PBF ens congratulem de tenir a Messi entre les nostres estrelles, el poder decisiu del qual es va poder comprovar ahir al Manzanares. Leo Messi va arrossegar un excel·lent Barça cap a la victòria al camp de l'At de Madrid. Un excel·lent Barça - volem remarcar - que ens té meravellats amb referents nostrats com Sergio Busquets - descarat i espavil·lat, tot i la seva curta edat -, Andrés Iniesta - feliçment recuperat de la seva lesió - i, com no, l'indiscutible Dani Alves - excel·lent parella de ball, ahir, amb Leo Messi -.

A més a més, la treballadíssima victòria de dissabte contra el Mallorca al Camp Nou demostra que aquests jugadors, quan cal, es posen la granota de fer feina, i tenen estratègia i tàctica prou estudiades per fer front al futbol destructiu que els últims rivals que ens han visitat han posat en pràctica i que només el Getafe de Víctor en va treure un resultat positiu.

La victòria d'ahir a la Copa serà la que més tinta faci corre, per allò del hat-trick de Messi, però en importància consideram capdalt haver demostrat, una vegada més, que qui ens vulgui guanyar haurà de suar.

En el següent enllaç, podreu veure un resum fet per BarçaTV del partit d'ahir, que no es va poder veure en obert (una llàstima, per cert, que l'espectacle no l'hagués pogut veure més gent).

http://www.youtube.com/watch?v=GwZfwPYH7bM

Al 2009, no atureu l'espectacle

2008-12-22T12:17:00.004+01:00

Molt bons, els números que presenta el FCB, quan estam a punt de tancar la primera part de la lliga, a més de que en els enfrontaments contra els rivals directes s’ha fet un ple. Quinze punts de quinze possibles (si tenim en compte el partit disputat contra l’At.Madrid, tercer per sobre de València, R.Madrid i Vila-Real); disset gols a favor i només dos en contra, en els cinc partits disputats contra els nostres cinc perseguidors (els tres que de moments ens acompanyen a la Champions – Sevilla, At.Madrid i València - i els dos que anirien a la UEFA – R.Madrid i Vila-Real).

No cal abaixar la guàrdia en els propers enfrontaments, tot mantenint el nivell d’efectivitat assolit fins ara i recuperant els moments de bon joc que ja s’ha demostrat aquesta temporada que podem assolir. Confiam en la feina humil i tenaç de Guardiola i en l'esforç i sacrifici que jornada rera jornada mostren els jugadors. Els afeccionats només podem que gaudir del moment i celebrar els joc de l'equip; i els socis i sòcies de la PBF tenen a la seva disposició fins a quatre abonaments per al Camp Nou per assistir als partits.

Els enfrontaments previstos per al mes de gener són:

3 de gener, FCB – Mallorca, dissetena jornada de Lliga
6 de gener, At.Madrid – FCB, anada dels vuitens de final de la Copa
11 de gener, Osasuna – FCB, divuitena jornada de la Lliga
14 de gener, FCB – At.Madrid, tornada dels vuitens de final de la Copa
18 de gener, FCB – Deportivo, dinovena jornada de Lliga
25 de gener, FCB – Numancia, vintena jornada de Lliga

Des de la Penya Barcelonista de Formentera desitjam un bon Nadal als nostres socis i sòcies i als afeccionats culers en general, tot esperant un 2.009 ple de títols i celebracions blaugranes.

Quan és tan polit ser del Barça

2008-12-17T07:30:00.002+01:00

La PBF, tercera al torneig Pro Seleccions Esportives.

La Penya Barcelonista de Formentera va obtenir un meritori tercer lloc en el 1er Torneig de Penyes Barcelonistes en suport de les seleccions esportives catalanes, celebrat a les instal·lacions de Vall Parc, a Barcelona. El nostre equip va assolir la tercera plaça en vèncer en el partit per tercer i quart lloc els nostres amics i germans de la PB Creu de Sant Jordi per 3-4, que sumada a la victòria de l’any passat per 4-5 en el partit de germanor ens en converteix en una mena de “bèstia negra”, tot sigui dit amb la conya de rigor que de ben segur els nostres amics ens acceptaran.

La Penya va haver d’afrontar el torneig en clara inferioritat de condicions a causa de la baixa de més de la meitat de jugadors convocats, probablement afectats d’un estrany virus força estès a Barcelona, no sabem si pel mosquit tigre o altres agents menys exòtics i que cada dissabte de matí fa estralls entre el jovent, incloent-hi aqueixos sans i forts jovençans de la nostra diàspora. Una ràpida gestió del nostre delegat amb n’Akor, de la PBCSJ, que en un acte de gentilesa que l’honora i que li acabaria costant el 3er lloc, ens va permetre realitzar tres fitxatges d’urgència procedents d’Hongria, emulant el Barça de Kubala, Czibor i Kocszis.

A l’escassetat d’efectius que no ens permetien ni tan sols de fer canvis, s’hi va afegir l’escassa intel·ligibilitat mútua entre les llengües catalana i hongaresa. Afortunadament, un dels hongaresos parlava rus, la qual cosa va permetre el nostre delegat de fer d’intèrpret per fer la tàctica, si en podíem dir així. Un equip de circumstàncies sense suplents i una tàctica preparada en rus per formenterers i hongaresos cinc minuts abans del partit eren les cartes amb les que la Penya es va presentar a la semifinal contra l’Urpa, que va obtenir una treballada victòria per 5-3, resultat que cal qualificar de molt digne per al nostre equip, el qual va oferir un futbol de qualitat, amb bons detalls dels nostres joves que no varen passar desapercebuts pels contraris, però dos gols inicials de l’URPA varen ser una llosa massa mala d’aixecar. Detalls de qualitat també per part dels fitxatges hongaresos, que varen contribuir decisivament al bon paper de la Penya en el torneig. Hem d’agrair a la PBCSJ la cessió d’un jugador en la segona part de la semifinal davant l’evident esgotament dels nostres.

Contra la PBCSJ es va tornar a viure un partit intens i emocionant que va caure del nostre costat després que els de la Creu aconseguissin empatar-nos un 1-3. La joventut i força d’Àlex, Sergi i Robert combinada amb el potencial letal de la dupla hongaresa en atac, varen ser decisius en aquest segon enfrontament contra els nostres germans. En la final, la PB de Cardedeu va derrotar l’URPA, fent-se amb aquest torneig. L’amistat i el bon humor varen regnar durant el torneig i aquest ambient es va perllongar durant el dinar posterior al Via Fora de Sants, que es va allargar fins a les 19’00h.

VICTÒRIA amb majúscules

Sí. Victòria de mèrit. Victòria de i del mèrit. Victòria de l’ambició, de l’esforç, de la tenacitat, de l’ànim, de l’entusiasme, victòria al capdavall, del futbol, que és el que representen avui les victòries del Barça de Pep Guardiola. Victòria contra la pressió descomunal que durant tota la setmana s’havia descarregat sobre els jugadors blaugrana, exigint-los una golejada gairebé obligada, prescindint de la realitat del futbol i del rival que esperava al davant. Victòria contra un rival que va saltar al camp amb l’únic objectiu d’impedir la golejada tot destruint el joc del Barça a força de desesperar-lo amb el seu insistent antifutbol perpetrat per jugadors internacionals que varen invertir tot el seu potencial en aconseguir un 0-0 i que com a molt amb alguna pilotada llarga a l’esquena de la defensa Barcelonista sonàs la campana. Però ni amb tot el seu organitzat sistema ultradefensiu que començava amb Raúl, Guti i Gago fent de marcadors (!!!) de Márquez, Gudjohnsen i Xavi, ni amb les seves pèrdues de temps des del primer minut, ni amb el salvatge marcatge a Messi, ni amb una altra gran actuació de Casillas, varen poder més que l’empenta culer, que a força d’anar-hi, anar-hi i anar-hi va fer arribar l’inevitable en els minuts finals, desfermant l’èxtasi a l’estadi.

Efectivament, el Madrid va fer un partit impropi d’un equip del nivell que se li suposa i impropi d’un duel d’aquesta categoria, considerat un dels partits estrella del calendari futbolístic mundial. Segur que hi va haver madridistes que dissabte ho varen passar malament veient Iker Casillas allargant els serveis de porta en el minut cinc, Snejder anant caminant a treure els còrners, encara a la primera part o Leo Messi cosit a faltes ja en el minut deu. Va ser una digna continuació de les inaudites declaracions del seu exentrenador, humiliant el madridisme en admetre la impossibilitat de guanyar al Camp Nou. Aquesta lamentable actitud l’ha reblada l’excusa de les lesions, com si després d’invertir milionades d’escàndol en els internacionals que dissabte varen saltar a la gesta del Camp Nou, unes lesions justificassin jugar contra el Barça amb menys ambició que el Benidorm.

El Barça va acusar la pressió a causa de les expectatives exagerades que s’hi havien dipositat, mostrant signes d’ansietat durant el primer temps i una certa desorientació davant l’antifutbol implacable dels blancs, de manera que l’equip no va rutllar amb la perfecció d’altres partits, cosa plenament justificada per tot el que hem apuntat, però sí que va mantenir el nivell de competitivitat, de solidesa, d’aplom, d’ambició, de fortalesa, per lluitar fins al final i obtenir un premi merescut i inapel·lable, sobreposant-se fins i tot a un penal aturat per Casillas i obtenint un resultat que molts ja firmàvem abans del partit: 2-0 i el Madrid a 12 punts i en zona UEFA.

Èxit clamorós de la jornada socioesportiva de dissabte

2008-12-15T18:27:00.004+01:00

Evidentement, el Barça és més que un club. Això que a hores d'ara ningú discuteix només és possible gràcies a la capacitat i la implicació de la culerada, gràcies a que la gran massa social està farcida de persones actives i emprenedores que fan que ser del Barça sigui alguna cosa més que ser afeccionat al futbol (o al bàsquet, o a l'handbol, o etc). Dissabte passat la nostra penya, la segona entitat formenterera en nombre d'associats, va ésser present en dos actes socials. Un, va tenir lloc a la ciutat de Barcelona, on socis de la PBF van participar amb altres tres penyes blaugranes en el I torneig de penyes barcelonistes en suport a les seleccions esportives catalanes; el segon, va ser l'habitual sopar organitzat per seguir el matx contra l'etern rival. Per postres, un gran nombre de socis membres de la PBF van tenir l'oportunitat de veure en viu, i sota la intensa pluja que va caure sobre el Camp Nou, la desfeta del R.Madrid contra el nostre Barça. Tot plegat és un indicatiu fiable de la bona salut de que gaudim a la PBF i que la capacitat de convocatòria i la resposta de la nostra massa social és garantia d'èxit.

El partit

Les cròniques esportives de diumenge i dilluns ja parlen abastament de la important victòria del FCB enfront del Madrid, en una jornada en que el Barça ha augmentat l’avantatge amb el segon classificat, deixant palès que l’equip és candidat a tot.

S’ha guanyat contra un equip que, com molts han fet i faran aquesta temporada, es tancà darrera tot esperant la seva oportunitat en algun contraatac. L’esplèndid moment de forma de Víctor Valdés va deixar en zero les ja minses aspiracions inicials dels blancs, que no van tenir contemplacions a l’hora d’anul·lar Messi del camp.

El joc agressiu contra el crack argentí, amb la connivència de l’àrbitre del partit, no impedí que Leo Messi marcàs, d’una excel·lent vaselina, el 2-0 ja en el temps de descompte, quan només vuit minuts de que Eto’o havia aconseguit obrir la llauna del Madrid en rebre una pilota rematada de cap per Puyol que, amb un salt ple de pundonor, orgull i fe, fa incrementar a 12 els gols del Barça a pilota aturada, el 25% dels gols culers d'aquesta temporada. Val a dir que la llauna es va començar a obrir coincidint amb l’entrada de Sergio Busquets que va donar ales a l’equip, provocant un penalti que Eto’o no va poder transformar.

El Barça il·lusiona fins i tot no jugant un dels seus millors partits, però ja se sap que en els clàssics, el joc brillant és difícil de vore, i el que compta de veres és el resultat i el forat, cada vegada més gran, amb els rivals.

L'acte social

Coincidint amb el clàssic contra el Madrid, la PBF va organitzar un altre sopar d’arròs de matances amb els nostres socis. L’acte va tenir lloc al Saló Pep Antonina de l’Hostal Illes Pitiüses de Sant Ferran i hi assistiren una trentena de socis i sòcies que aprofitaren la prèvia del partit per veure les evolucions del València – Espanyol i per realitzar la tradicional porra, que no guanyà ningú i per fer la també típica tertúlia d’avantmatx. En acabat el partit, amb el pot de la porra que no es va endur ningú i a proposta del nostre president, els assistents brindaren amb cava per la victòria contra el Madrid i pels dotze punts que ja li treim als meregues.

L'acte esportiu

Quan el nostre enviat especial ens faci arribar la crònica de la jornada, aquesta serà degudament publicada en aquest bloc. Fins aleshores, vos avançam que el paper de la PBF en el I torneig de penyes barcelonistes en suport a les seleccions esportives catalanes va ser digne i que es va aconseguir un meritori tercer lloc.

1r TORNEIG DE PENYES BARCELONISTES EN SUPORT DE LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES

2008-12-09T09:34:00.005+01:00

(Comunicat que ens ha fet arribar la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, organitzadora de l'esdeveniment)

Dissabte 13 de desembre, coincidint amb el partit de la Lliga de Futbol Professional (LFP) entre el FC Barcelona i el Real Madrid, se celebrarà el Primer Torneig de Penyes Barcelonistes en suport de les Seleccions Esportives Catalanes.

El torneig ha estat organitzat per la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, i compta amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions. En aquesta primera edició revestirà la forma de quadrangular de futbol sala, i hi participaran les següents penyes:

- Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi
- Penya Barcelonista l'Urpa
- Penya Barcelonista de Formentera
- Penya Barcelonista de Cardedeu

El nostre barcelonisme es fonamenta en l'amor al nostre Club i en l'adhesió a la seva indiscutible catalanitat. Pensem que, avui en dia, no hi ha cap altra manera més adequada de manifestar aquest catalanisme indessociablement unit al nostre barcelonisme, que fent palès el nostre suport a les seleccions esportives catalanes.

El FC Barcelona ha estat i és, una expressió popular i massiva de catalanisme. Sovint ha estat el refugi del nostre sentiment nacional i dels nostres anhels com a poble. El nostre club, el FC Barcelona, a més de ser el club més gran del món, és més que un club, perquè és el club que condensa i projecta arreu tot un poble, la nació catalana.

L'enfrontament contra el Real Madrid se situa, en aquestes coordenades esportives i nacionals, en el centre de la nostra passió blaugrana i de la nostra catalanitat. Per això pensem que el dia d'aquest enfrontament és el millor dia per a projectar el nostre compromís patriòtic, i fer-ho donant suport a una causa tan noble i tan arrelada al nostre país com és la voluntat de tenir seleccions esportives pròpies i competir, arreu, en tots els esports, en igualtat de condicions amb la resta de pobles del món.

Aquest Primer Torneig de Penyes Barcelonistes en Suport de les Seleccions Esportives Catalanes és un modest gest de suport a aquest anhel popular. Convidem, alhora, a la resta de penyes barcelonistes a mobilitzar-se i promoure tota mena d'iniciatives en suport de les nostres seleccions.

La Plataforma Pro Seleccions esportives catalanes farà lliurament d'un trofeig commemoratiu al guanyador d'aquest torneig.

Un cop finalitzat tindrà lloc un dinar de germanor al restaurant Via Fora.

Després, totes les penyes participants, els seus socis, amics i simpatitzants, acudiran al Camp Nou a donar suport al nostre estimat Club.

Visca el Barça i Visca Catalunya!
Barcelona, 9 de desembre del 2008

Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

Des de la PBF ens congratulam per aquesta iniciativa de la PBCSJ i els encoratjam a continuar en aquesta línia. De la mateixa manera, animam els nostres socis que dissabte estiguin per Barcelona, a participar d'aquesta jornada festiva, prèvia al clàssic del Camp Nou.

Un "10" per l'Arròs de Matances

2008-12-01T19:31:00.007+01:00

Com ja es va anunciar en aquest espai, dissabte passat la PBF va celebrar el seu tradiconal sopar d'Arròs de Matances, un acte social al que hi assistiren devers 140 socis i sòcies que ompliren a vessar el restaurant Es Moli de Sal. Ni la pluja, ni la llebejada, ni el fred, feren enrera la nostra massa social, sempre compromesa amb les iniciatives que tenyeixen de blaugrana la nostra illa. La PBF s'enorgulleix d'aquesta capacitat de convocatòria. Al cap i a la fi, som la segona entitat social, en nombre d'associats, de l'illa de Formentera, després del seu club de futbol, la SD Formentera.

La nit blaugrana no pogué ser més rodona. Mentre encara estàvem pel primer plat (una exquisida ensalada de peix sec) ens anaven arribant les bones notícies del Coliseo Alfonso Pérez, on l'etern rival perdia el seu partit contra el Getafe, l'equip que la setmana passada, de la mà de Víctor Muñoz, esgarrapava un punt del Camp Nou. Idò amb aquestes excel·lents notícies amb la confirmació final de la desfeta "merengue", els socis i sòcies ens cruspirem, de molt bon gust, el fabulós Arròs de Matances que un exèrcit d'excel·lents cuiners havia començat a preparar devers les 11 del matí. Tot, evidentment, acompanyat amb un gran vi de la terra que no pot faltar en cap taula i que treu el fred als esquimals. I els bunyols, i la fruita, i el cafè caleta, i la traca final: el gran partit del Barça a Nervión, la insultant efectivitat d'Eto'o, l'el·legància de Messi. Sí senyor. Una gran nit.

A la mitja part del partit es van rifar dos viatges a Barcelona per a dues persones per poder assistir al clàssic Barça - Mardrid del dia 13. Els afortunats, en Vicent i na Maite, i els respectius acompanyants podran gaudir dels quatre abonaments que enguany té la PBF a disposició de la nostra culerada.

Recordeu, culers de Formentera, que la propera estació és el Camp Nou, contra el València.

I més, i més, i Messi!!!

2008-11-27T09:52:00.007+01:00

Important victòria la d'ahir a la nit a Lisboa, que es va executar amb una gran primera part del Barça amb joc i gols, i una segona part extranya en la que en dos minuts, l'equip portugués ens va complicar en excés la vida i que un cop de sort - en forma de gol en pròpia porta - va tornar a reflexar en el marcador la justícia que en joc i control del partit ja es veia clarament. El Barça, després de l'accident de diumenge, va demostrar que segueix estant en forma, però també va evidenciar la importància que té Leo Messi dins l'equip. Són aquest tipus de jugadors, que en els moments en que se'ls necessita es posen l'equip a l'esquena i fan el futbol atractiu i efectiu que amb devoció celebram els culers.

Pel que fa a la nostra actualitat local, i dins el marc del tradicional sopar d'arròs de matances que farà la PBF aquest dissabte en el restaurant Es Moli de Sal, anunciem a la nostra massa social que es rifaran dos viatges per a dues persones per assistir al partit Barça-Madrid que es jugarà al Camp Nou el proper 13 o 14 de desembre (amb el dia i l'hora exacta encara per determinar)

Encoratjam la nostra massa social a assistir a aquest esdeveniment en el que podrem seguir el partit que el barça jugarà contra el Sevilla, a partir de les 22 h.

Victor ens té la mida agafada

2008-11-24T07:25:00.014+01:00

Ahir es va trencar la ratxa de nou victòries seguides a la Lliga, tot cedint un empat a casa contra el Getafe. No creim que ningú s'hagi d'alarmar perquè podem considerar que va ser un accident. Un accident però, que veient la primera part de l'equip madrileny i la poca arribada del FCB, es podia intuir i perquè Víctor ens té agafada la mida. Sap jugar bé contra el Barça i així ho demostren els darrers enfrontaments amb equips entrenats pel que fou jugador blaugrana en la dècada dels 80. En el record encara tenim els partits entre el Barça i el Saragossa dels germans Milito.

A part del resultat, la nota negativa de la jornada van ser els dos puntes que acompanyaven Eto'o: Hleb i Bojan. Aquest darrer, massa esverat, poc precís, nerviós. El bielorrús, amb inseguretat i errors impropis d'un equip del nostre nivell i amb les nostres aspiracions. Ahir tothom es va recordar de Messi.

Hagués estat un toc d'efecte important arribar a Sevilla amb deu victòries consecutives, sí, però hem de recordar que la dinàmica del grup és positiva i que les nostres expectatives resten intactes. I dissabte tendrem una ocasió perfecta per demostrar que el FCB és un candidat ferm a guanyar títols, aquesta temporada.

A més a més, els socis de la PBF tendrem l'casió de seguir el partit compartint taula i suculentes menges. Un suggerent arròs de matances farà més força que mai perquè el nostre Barça surti victoriós en la vistia a Nervión.

Fins dissabte.

L'estratègia funciona

2008-11-17T09:43:00.004+01:00

Aquesta jornada hem augmentat l'avantatge de punts amb els nostres perseguidors: en dos més amb el Vila-real i amb tres punts més a València i R.Madrid. Bé, molt bé. I l'estratègia funciona.

Ahir, Leo Messi va obrir el marcador executant una jugada d'estratègia. Que necessita de jugadors intel·ligents i espavil·lats? Sí, i els tenim. Però sobretot el que es necessita és treball: preparació. És evident que quan la pilota entra tot és més senzill, les coses més difícils surten, però el que ens agrada d'aquest Barça d'enguany és que vol guanyar. I aquest voler guanyar s'ha de reflexar, sobretot, en la figura del líder de l'equip, en la persona del seu entrenador, Josep Guardiola. Des de dilluns, en Pep ja pensa en el diumenge vinent, en l'equip que es trobarà davant i en les dificultats que aquell li posarà per impedir que el Barça faci el seu joc. I totes les armes esportives ens valen i ahir el FCB va demostrar la diversitat d'arsenal que té en el seu poder i va executar a la perfecció un doble victòria. Primer va guanyar el seu partit amb autoritat en el marcador i en el joc; i segon va enviar un missatge de solidesa a la resta de rivals que aquesta jornada han patit ensopegades perquè cal recordar que tant el R.Madrid com el Vila-Real han ensopegat amb les dues darreres víctimes del FCB, i això, a la moral del futbolista, hi pesa.

És cert que, com deien la setmana passada, el Barça ha de jugar encara amb els seus més directes rivals. Serà una excel·lent oportunitat perquè el FCB de Guardiola, demostri que totes aquestes expectatives que està despertant en les últimes setmanes no són esbiaixades. La prudència, el respecte cap als rivals i la cultura de l'esforç (qui vol una cosa se l'ha de treballar) que en Pep està inculcant a la plantilla són el camí encertat per assolir els èxits i per fer història. Però recordem una cosa: si es vol fer història, s'han de guanyar títols. I per guanyar títols s'haurà de patir. I patir contra els grans.

Eto'o, Eto'o!!!

2008-11-09T18:02:00.014+01:00

Espectacular partit del FCB que en 45 minuts en va tenir prou per resoldre el partit contra el Valladolid. Actitud i qualitat són la combinació ideal que de moment dóna al Barça la solidesa imprescindible en un equip que vol guanyar títols. Evidentment, tot just acabat de començar el mes de novembre, no és el moment de triumfalismes que poden fer més mal que bé a aquestes alçades, i més quan encara no ens hem enfrontat a cap dels "grans", però no podem negar que la cosa pinta bé. Que segueixi.

La nota negativa de la setmana ha estat la lesió d'Andrés Iniesta. Tot apuntava a que el sobresforç fet aquest any pel jove jugador del planter havia de passar-li factura un hora o l'altra. La qüestió és si els altres dos jugadors culers que aquest estiu no han descansat, Xavi i Puyol, correran la mateixa sort. Els experts ja ho avisaren tot just començar la temporada que el mes de novembre seria el mes en que Xavi, Iniesta i Puyol podrien caure. No volem cridar el mal temps però ja ha caigut el primer. Només esperam que el cos tècnic del FCB ho tengui tot previst i l'equip no noti cap absència. En el partit d'aquesta jornada ningú no va enyorar Iniesta.

Un altre aspecte gens encoratjador és la poca assistència de públic al Camp Nou, i més tenint en compte el recorregut de joc que duu el Barça enguany. Joc i gols, espectacle i qualitat, pareix que no són prou perquè els culers ens decidim a omplir l'Estadi. Des de la PBF ja aportam any rera any el nostre granet d'arena i, com molt bé sap la nostra massa social, es disposa de carnets i abonaments per assistir als partits del Camp Nou. Enguany, la PBF en disposa de quatre. Dos, els habituals des de fa més de quinze anys, ubicats a primera graderia gol nord; i dos de nous, també al gol nord, a la tercera graderia. Encoratjam els nostres socis a fer-los servir.

Aprofitam per avançar que ja s'ha convocat el tradicional sopar per a socis i sòcies. Serà dissabte 29 de novembre, a les 20:30h en el Restaurant Es Molí de Sal. El menú: un espectacular arròs de matances. Més endavant n'informarem detalladament.

CADA DIA MÉS CLAR

2008-09-28T18:03:00.021+02:00

El partit contra l'Espanyol ens ha deixat dues coses clares.

A nivell esportiu, cada partit que passa es veu més clara la fam que aquesta temporada té el Barça per guanyar. Així, no és casualitat que els dos últims partits els haguem resolt en els últims suspirs. La força, les ganes, la motivació són una medecina eficient quan la pilota no vol entrar, tot i de disposar de nombroses ocasions de gol. Que el Barça crea perill és una evidència.

A nivell social, la lamentable - i previsible - actuació dels violents de sempre a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, és la prova evident que allò que en solitari - encara, a dia d'avui!!! - està combatent la directiva del FCB, és el camí correcte per eliminar aquesta xacra del futbol. Els delinquents no han de tenir lloc en aquest espectacle.

És just que en aquest moment des del bloc de la PB Formentera mostrem una vegada més el nostre suport a aquesta inciativa tan necessària com valenta.

Recomanem la lectura de l'article titulat "Indignació i agra polèmica" que publicava diumenge el diari AVUI. (+ més informació)

Parla el President

2008-07-11T12:48:00.005+02:00

Després dels féts de l'última setmana i arrel dels esdeveniments recents a la junta directiva del FC Barcelona, creim que és de vital importància escoltar què diu el President Laporta. Clicau en el link adjunt i podreu escoltar l'entrevista que Antoni Bassas li ha fet a El Matí de Catalunya Ràdio.

Entrevista al President Laporta.

La Coordinadora de Penyes de les Illes, també amb Joan Laporta.

2008-06-09T16:41:00.007+02:00

Text íntegre del manifest de la Coordiandora de Penyes Barcelonistes de les Illes Balears que, com ja ha fet la PBF a través d'aquest bloc, es posiciona a favor de la directiva del FC Barcelona i del seu President, Joan Laporta, davant el vot de censura promogut pel soci Oriol Giralt.

Des de la PBF agraïm aquest acte de responsabiltat.

MANIFEST

Reunida el passat dimarts dia 27 una ampla representació de penyes barcelonistes de les Illes Balears volen manifestar l´inoportunitat de la moció de censura presentada contra l´actual junta directiva del FC Barcelona, valorant la gestió esportiva, social i econòmica en les darreres cinc temporades. Malgrat que els últims resultats esportius no han estat el que nosaltres esperàvem, així com tampoc estem d´acord en puntuals actuacions de la junta directiva, volem reiterar la nostra disconformitat davant aquesta legítima però inoportuna moció de censura. Considerem que el moment idoni per castigar o premiar la feina feta per una junta directiva és quan acaba el seu mandat, quan és l´hora de passar comptes i escollir entre les diferents opcions, i no ara quan s´està en plena preparació de la propera temporada, que desitjam ens retorni la il·lusió i els èxits.

Coordinadora de Penyes Barcelonistes de les Illes Balears

Dia 29 de maig de 2008

La PBF amb Joan Laporta

2008-06-05T09:43:00.005+02:00

Després que el soci Oriol Giralt hagi gairebé duplicat el nombre de signatures necessàries, sembla imminent la presentació de la moció de censura contra la directiva del FC Barcelona, personalitzada més que mai en la figura del seu President, Joan Laporta. Els motius esgrimits públicament pels promotors de la moció serien no tant els resultats esportius com el seu rebuig al tarannà de Joan Laporta com a President. Des de la Penya Barcelonista de Formentera consideram que, no només aquesta moció, sinó la furibunda campanya de desprestigi que està patint Joan Laporta, són profundament injustes. Consideram que és injusta la moció, perquè la gestió d'aquesta directiva no és censurable de cap manera, a desgrat d'errors i decepcions.

Esportivament, malgrat les darreres dues temporades nefastes, el balanç global continua essent esplèndid i no admet comparació amb cap altre període dels cinc primers anys d'una directiva; el Barça segueix a la primera línia mundial que havia abandonat ja feia massa temps i el retorn a la qual era l'objectiu prioritari, que s'ha assolit amb escreix.

El balanç econòmic és encara més espectacular, passant el Barça d'estar al llindar de la fallida l'any 2003 (havent de comprar a terminis jugadors com Riquelme) a ser amb Reial Madrid i Manchester United un dels tres clubs del món que més factura, tenint amb aquests altres dos clubs els pressupostos més alts, multiplicant ingressos per merchandising (fa cinc anys, el 10% dels actuals) i drets televisius, gaudint d'una economia absolutament sanejada i gestionada amb seny i rigor (recordem abans, fitxatges d'Overmars, Rochemback, Giovanni) i essent líder d'audiència arreu del món. Es calcula que el FCB té 50 milions de seguidors a tota Europa i 300 a l'Àsia; si hi sumam l'Àfrica i Amèrica, ens trobam que el Barça és avui l'equip amb més seguidors arreu del món.

Socialment, el salt ha set impressionant, i una altra mostra en són els prop de 170.000 socis que avui té el Barça.

I sobretot, institucionalment, el FC Barcelona, amb el seu President i la seva junta directiva al capdavant, ofereix la imatge institucional que un club com el nostre ha de donar: amb una actitud pública sempre d'educació, correcció i de respecte a tothom, començant pels rivals. Cap altre President des de Montal no ha tractat rivals com el Reial Madrid o l'Espanyol de la manera que ho ha fet sempre Joan Laporta, amb cordialitat i defugint el fanatisme; això ha de ser sempre cosa dels forofos, i Laporta ho va entendre des del primer dia. Institucionalment, el FC Barcelona ha recuperat els valors que li són propis i que l'han fet més que un club durant 109 anys, de vegades en circumstàncies extremadament adverses i de vegades també contra la directiva mateixa del Barça. Els seus valors que es resumeixen en catalanitat, democràcia, civisme i universalitat.

A la llum d'aquest balanç incontestable, la Penya Barcelonista deFormentera ha de donar i dóna tot el seu suport a Joan Laporta i la seva directiva ara que s'enfronten al moment més delicat del seu mandat. Consideram que és injusta la moció i consideram que és injusta i totalment rebutjable la campanya de desprestigi a la què s'està sotmetent el President Laporta tant des dels sectors que hagin pogut sortir perjudicats per la seva gestió (rivals esportius i la seva premsa afí d'una banda i gent suposadament culé que va viure molts anys aprofitant-se del Barça, de l'altra), com des de sectors moguts pel resentiment i l'enveja. Les motivacions polítiques també hi tenen un pes important, precisament a més des de la hipocresia dels qui no s'acansen de dir que no s'han de mesclar política i esport. Els mateixos suposats motius exposats pels opositors avalen encara més el mandat de Laporta, per tal com són tots enquadrables dins el capítol de l'anècdota. Si després de cinc anys totes les actuacions censurables de Laporta són episodis com els dels calçotets a l'aeroport, el nerviosisme a la llotja d'Old Trafforf, el "lloro" del darrer congrés de penyes i algun altre que no recordam però que els detractors del President reciten tots de memòria, per molt que siguin fets efectivament censurables que s'han de carregar a la seva columna del deure, és evident que segueixen sent insignificants devora tot el que hi ha a la columna de l'haver i que de forma sucinta hem relacionat anteriorment. Els autèntics motius per a la moció tenen molt més a veure amb el que hem comentat a l'anterior paràgraf i les desgraciades anècdotes tan comentades són una argumentació massa agafada pels pèls com perquè sigui creïble. I és encara menys creïble si recordam que ara fa dos anys, un mes després de guanyar la Champions i la segona lliga consecutiva, consumant un tomb esportiu, econòmic, social i institucional en tres anys absolutament increïble, ja el varen voler fer fora buscant-ne la inhabilitació, atès que guanyar-li unes eleccions era impossible.

Pensem també en el cas paradoxal i significatiu que el President culer que millor ha tractat el Reial Madrid sigui en canvi el que des del primer dia ha set més maltractat per la premsa madrilenya; es deleixen perquè el facem fora. I ells ja saben perquè. Joan Laporta és al punt de mira dels sectors que breument hem citat abans i ho és des que fa deu anys va presentar la moció de censura contra José Luís Núñez. Cinc anys al capdavant del club més gran del món i amb l'oposició vetllada que ha tengut fins i tot malgrat els èxits indiscutibles, desgasten qualsevol, i aquest desgast s'ha fet visible coincidint amb el pitjor moment de l'equip dels darrers cinc anys i ha set aquest moment que els opositors han escollit, no pas innocentment, per llençar l'ofensiva contra Laporta, aprofitant el lògic enuig del barcelonisme per dues temporades seguides de fracassos i per les dues lligues del Madrid, un rival que era mort i s'ha deixat ressuscitar. La ràbia irreflexiva en els moments difícils, l'histerisme, la pulsió caïnita i autodestructiva, la manca de serenor i perspectiva, la manca de calma i tranquil·litat i la incapacitat per tenir el cap fred per contemplar tot el panorama amb els seus matisos i realitats, han omplit el mar en el què històricament han pescat els manipuladors, els aprofitats i els enemics del Barça, que ara una vegada més es veuen en una avinentesa immillorable per arruinar la gran feina feta els darrers anys i que tants disgustos els ha donat. No els ho permetem. No ens deixem engalipar. No els deixem que acabin amb Laporta. Canviem per sempre més la història del Barça.

Avui fa setze anys

2008-05-20T18:37:00.008+02:00

Avui fa setze anys d'aquell 20 de maig de 1992 i de la gloriosa victòria a Wembley en la final de la Champions contra la Sampdoria de Gènova. Va ser en el minut 111 de partit quan Ronald Koeman va batre el porter Pabliuca per la seva dreta, en un llençament de falta indirecte des de la frontal de l'àrea. Si clicau aquí, podreu veure el gol amb la narració que feia Joaquim Maria Puyal del gloriós gol.

Aquella primera copa d'Europa era el quart títol de l'era Cruyff com a entrenador, després de guanyar la lliga la temporada anterior (90/91), la Copa la temporada 89/90 i la Recopa la temporada 88/89. En haver tornat de Wembley, el Barça encaminaria un final de temporada brillant que culminaria guanyant la lliga en la última jornada gràcies al cop de mà (el primer d'ells) del CD Tenerife, entrenat aleshores per Jorge Valdano.

Aquell dia l'alineació del FC Barcelona va ser Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Laudrup, Guardiola, Eusebio, Stoichkov i Julio Salinas. Goikoetxea va substituir Salinas; i Alexanko va substituir Guardiola just després del gol de Koeman.

Aquell partit serà recordat també per la famosa frase que Johan Cruyff va dir als seus jugadors minuts abans de que sortissin al camp: "Sortiu i gaudiu-ne".

Gràcies Frank

2008-05-13T15:36:00.012+02:00

Dissabte que ve a les 22h en Frank Rijkaard dirigirà el seu darrer partit amb el Barça. No se'n va per la porta de darrera, com ha passat amb altres mites del barcelonisme, però la seva sortida del club no ha estat tot l'elegant que hauria d'haver estat. Serà potser per mor de les circumstàncies degudes a que en poc més de tres setmanes els culers anam de desgràcia en desgràcia (Manchester i la resta) i la directiva, per donar-nos un baló d'oxigen, hagués cregut que fent públic el nom del proper entrenador, naltros, els afeccionats, mos donaríem per satisfets. Tan de bo, però no.

Tot un senyor, que mai no va perdre els nervis davant les constants provocacions del munt de bocamolls que circulen pel món del futbol professional, perquè a més de representar-se a ell mateix, en Rijkaard va estar en tot moment a l'alçada, al nivell professional i personal que es demana a algú que és entrenador del FCB.

D'entre les pàgines i pàgines de literatura lloant la figura del nostre entrenador, recomanam la lectura de l'opinió del bloc L'illa dels déus morts, una clara visió que des de la Penya Barcelonista de Formentera compartim al cent per cent.

"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels".

L'inici de Tot

2008-05-10T09:51:00.002+02:00

Avui fa dinou anys que el Barça de la primera temporada de Johan Cruyff com a entrenador, guanyava la tercera Recopa d'Europa per al club. La final la va jugar contra la Sampdoria de Genova, en la que hi jugava l'exjugador del FCB Víctor Muñoz. Començava així una brillant època que faria que el Barça conquistàs, almenys, un títol important per temporada entre la 88/89 i la 93/94: Recopa (88/89), Copa del rei (89/90), lliga (90/91), lliga i Copa d'Europa (91/92), lliga (92/93) i lliga (93/94).

Aquell dia, el Barça va jugar amb Zubizarreta, Aloisio, Alexanko, Urbano, Milla (Soler), Amor, Eusebio, Robert, Lineker, Julio Salinas i Begiristain (López Rekarte).

En aquest link teniu un vídeo resum del partit.

SEMPRE SEREU ELS MILLORS

2008-04-30T11:46:00.005+02:00

Del resultat del partit d'ahir contra el Manchester no fa falta comentar res que no haguem sentit des de fa mesos. No s'arreglarà res combregant en absurdes rodes de molí. Només demanam que els responsables del club treballin, com s'ha de treballar, perquè l'any que ve tornem a ser allò que hem estat, almenys allò que hem estat els últims vint anys (2 champions, 2 recopes d'Europa, 2 supercopes d'Europa, 8 lligues, 4 copes, 6 supercopes d'Espanya).

Sens dubte l'equip dels últims cinc anys és el millor que hem tengut mai. Això no treu que estem preocupats per les activitats extraesportives d'alguns dels nostres cracks i que l'únic que exigim és que els directius actuin amb responsabilitat perquè mai més tenguem uns problemes com els que hem tengut aquesta temporada. La imatge del Barça és més important que no guanyar títols, i l'espectacle d'enguany és inassumible per a qualsevol club exemplar, per a qualsevol club que vulgui ser referent d'esportivitat i de coherència, tant dins com fora del camp.

Tenim clar que la PBF seguirà amb més ànim si cal l'evolució del nostre club i que seguirem creant cultura barcelonista des de Formentera. És el nostre destí: som del Barça, passi el passi. Hem de tenir present que èpoques amb més sequera de títols, els més vells del lloc, les han viscut. Recordem allò que deia La Trinca en els anys setanta: "catorze anys de passar gana, catorze anys d'anar fent figa, potser sí que eren molts anys, catorze anys sense una lliga; això deien fa dos anys, els afeccionats culers, i ara diuen potser haurem, d'esperar catorze anys més"... i acabaven dient: "Som i serem socis del Barça, tan si es vol com si no es vol".

Visca el Barça

TOTS UNITS FAREM FORÇA!

2008-04-27T17:55:00.002+02:00

La convocatòria per veure el partit que ens ha de portar a la nostra sisena final de la Champions es farà a l'hostal Illes Pitiüses, a Sant Ferran.

Èxit de la Calçotada 2.008

2008-02-11T09:43:00.001+01:00

Can Marroig es va tenyir de blaugrana. Cent cinquanta culers es varen ajuntar ahir diumenge per celebrar la tradicional calçotada de la Penya Barcelonista de Formentera en una jornada gastronòmico-festiva que va tenir entretenguts a petits i grans des de la una del migdia i fins les sis de la tarda, quan ja començava a fer-se fosc.

La festa barcelonista es feia aprofitant que mos trobam en plena temporada del calçot, una de les menges més exquisites a la vegada que populars, del País. És simple: cebes tendres, salsa salvitxada, carn torrada, fruita i, evidentment, cafè caleta. El menú fou molt celebrat entre els socis i simpatitzants i la salsa, elaborada pel cap de cuina oficial de la PBF, rebé nombrosos elogis.

La jornada va començar aviat per a l'organització, que estava convocada a les nou del matí a Can Marroig per començar el muntatge de la complexa infraestructura necessària per a tal esdeveniment. Les barres, els focs, els calçots, tot havia d'estar a punt per a la una del migdia, hora en que la nostra massa social estava convocada. Prèviament, calia carregar-se d'energia amb un bon esmorzar a base d'exquisitedes. Sobrassada, carn de bestiar i vi de la Terra.

Hi hagueren vàries activitats que tengueren lloc una vegada dinats. Es va rifar un espectacular xandall del Barça; curses de sacs per als més petits i una disputadíssima tirada de galls, que va tenir de guanyador, en Toni Calafat (amb set galls tirats).

Tot plegat una sana i autèntica jornada de barcelonisme. Podeu veure les fotos que va fer la mateixa organització durant tot el dia, a través d'aquest enllaç.

Diumenge 10 de Febrer, calçotada

2008-02-02T02:00:00.000+01:00

La tradicional calçotada que la Penya Barcelonista de Formentera va començar a organitzar ara de fa dos anys, se celebrarà enguany el proper diumenge 10 de Febrer a Can Marroig.

Els socis i simpatitzants estan convocats a les 13h, hora a partir de la qual començaran els actes lúdics, entre els quals es troba una Tirada de Galls (amb gall inclòs) i cucanyes per als més petits. Durant la jornada es farà una rifa d’un xandall d’entrenament del primer equip del FC Barcelona.

El menú calçotada inclourà calçots, carn torrada, pa, vi de la Terra, postres i cafè caleta. El preu del menú seran 10 euros.

Estem contents del ressò de les nostres notícies. El bloc Formentera Actual, en fa una ressenya.

2008-01-17T02:00:00.000+01:00

Benvolguts/des socis/sòcies, amics i amigues,

Us donam la benvinguda al que serà a partir d’ara l’espai del barcelonisme formenterer dins el món virtual. Per a contribuir amb el nostre granet d’arena a la difusió del nostre sentiment, per donar a conèixer amb més amplitud les nostres activitats i per tenir un espai permanent de trobada, hem decidit recórrer a les moltes possibiltats que ens ofereix la xarxa tot creant aquest blog. Aquí trobareu informació actualitzada sobre la Penya i del Club, resultats, informació de partits i esdeveniments diversos, comentaris, articles i també disposareu d’espai per als vostres comentaris.

Hem fet una passa més en la trajectòria que ens acredita com una de les entitats amb més pes, seguiment i activitat dins l’extensa xarxa associativa formenterera i esperam per aquest camí seguir eixamplant aquesta trajectòria de més de vint anys. En aquest sentit, totes les aportacions seran benvingudes, per tal com reiteram el nostre ànim de convertir aquest espai en una eina de participació de tots vosaltres.

Visca el Barça i la nostra Penya !